viernes, 9 de agosto de 2013
Modificacio de "Maniobra de distracció durant la batalla del Ebre 25-juliol-1938"
http://juliofranchbertomeu.blogspot.com.es/2012/06/maniobra-de-distraccio-durant-la.html
S'ha afegit un planol de detall dels combats
VARIES QÜESTIONS SOBRE EL NOM DE LA CAVA
Ara que venen festes...
L’historia del nom de la Cava sempre a donat peu a moltes
hipòtesis, unes mes populars i altres mes científiques. Sense cap dubte una de
les teories mes populars es el es d’origen àrab, arran d’un assentament establer
abans de la reconquesta cristiana
anomenat “Al-Kabtil” (nom del capitost de aquest assentament
Al-Kabtil=La Cava) i que estaria ubicat en la desembocadura del Ebre del segle
XIV-XV, o be també hi ha gent que defensa l’origen Viking en referència a l’existència
d’un assentament Normant anomenat pel geògraf àrab Al-Himyari en el mateix lloc
i que s’anomenaria “Al-Askar” (aquesta teoria sosté inclús que aquest es el
motiu que hi hagi tantes persones roses en el Delta...). Una altra teoria també
fa referència a l’origen àrab com a derivació de “Kacba” (en àrab “Casa de
forma cúbica”), sense oblidar com a derivació de “Acabar”, o sigui on “acaba” el riu Ebre, i finalment també
existia una opció en que prové de l’acció de “cavar”, fent referència a cavar
per obtenir regalèssia, molt abundant en el delta.
Totes aquestes teories s’han anat repetint de generació
en generació, però durant molts anys ningú ha pogut validar de forma feacent
l’origen d’aquest topònim. Davant aquesta afirmació inicial al lector li poden
sorgir varies qüestions:
Que faig escrivint un article sobre el topònim de la
Cava? dons per que he estat llegint uns articles digitalitzats que aporten una
base documental com a origen d’aquest topònim.
On varen aparèixer aquests documents? Dons en un lloc
estrany, molt estrany... en documents judicials que tracten sobre la propietat
de la partida de la Punta Grosa.
Que es el conflicte per la Propietat de la Punta Grossa?
Actualment ningú recorda quina es aquesta partida, aixo es deu a que actualment
es mes coneguda amb el nom de Jesus i Maria..., efectivament va existir un procediment
judicial per determinar de qui era Jesus i Maria!. Segons el Pleit, quedava
delimitada pel Mas d’Avall, la partida de Camarles i el propi Riu. En aquella època
el riu no seguia la llera actual, per saber per on discorria cal recordar que la
separació entre la partida de Jesús i Maria i la Cava discorre mes o menys per
l’actual Avdg. Generalitat en busca del riu. Es podria dir que aquesta era
l’antiga llera del Riu (mes o menys, el riu es viu...).
Inicialment el terreny de la Punta Grossa no tenia gaire
valor, terrenys salobres i poc productius on l’únic que s’extreia era regalèssia
i sosa... Però al llarg del se gle XVII es produïren una sèrie de crescudes que
fertilitzaren el terreny i milloren la qualitat del sol, això porta a que
alguns colons que en base a la legislació vigent a Tortosa, s’estableixin i
reclamen la propietat de les terres, al considerar que son terrenys comuns,
aquesta ocupació topa amb l’oposició de varies famílies de Tortosa, que havien
escripturat aquestes terres, però que no les ocupaven. Aquest conflicte d’interessos
origina un pleït sobre la propietat i en aquest llarg procés les dues parts
aporten documents, informes i en resum fan un recull sobre l’historia de la
colonització d’aquest tros del Delta.
Entre aquests documents apareixen escrit que diu el següent:
 |
| Aquest escrit incorpora aquest planol que resumeix la situació: |
“Por los años de 1660 por particulares conveniencias de
algunos vezinos de Tortosa, se abrió una acequia en la tierra firme del frente
opuesto de uno de los dos extremos de la heredad designada que se nombro La
Cava, i luego la fuerza de las aguas del Ebro que la cogían de frente abrio tal
cauce que varraron su antiguo curso, dirigiéndose por el que le proporcionó la
obertura de la Cava mencionada”
Aquesta “Cava” es l’actual llera del Riu? A títol
personal crec que no, que fou l’origen del actual llera, crec que si, ara pesaré
a desenvolupar el meu raonament:
a) Com a premissa inicial considerem com es la secció del
delta. En un delta la part mes elevada es la mes propera al riu descendint a
mesura que ens apartem d’aquest riu (tot el contrari del que succeeix en un
vall, on la part mes propera al riu coincideix amb la zona mes profunda),
traduït a un exemple que tots podem identificar del nostre poble, el desaigüe
del Prestamo i la zona dels Torreros son les parts mes profundes del Poble,
essent a mes la zona mes apartada de la llera del riu del poble, un altre
exemple es el canalet que discorre per la vora del Riu i que dona aigua des de
la vora del riu cap a la resta del poble. Això implica que obrir una sèquia cap
a la part mes profunda te una dificultat relativa, a mes aquesta sèquia es pot
convertir fàcilment en una via de sortida en cas de riuada, encara mes si es
realitza al inici de la corba que prenia el riu ... (Es van triar-se el lloc
per obrir un canal de reg !)
2) un cop oberta aquesta via, cap a on aniria el riu?
dons cap a una zona profunda, en aquell moment pròxim a aquesta zona nomes
existia una zona deprimida respecte el riu, la actual basa del Canal Vell, per
tant seria cap allí cap on aniria el riu...
 |
| Antiga llera de Riu i “Lo desaigüe de Cava” (Origen Plànol ICC i Base Geologica IGC) |
3) Si fou així queda algun rastre d’aquesta llera? Si, en
el plànols anterior del ICC hi ha indicat un “desaigue de Cava” que va direcció
al canal vell, a mes en el plànol geològic de Catalunya queda indicada el que
sembla una antiga llera de riu que discorre just a la vora d’aquest desaigüe, però
en cap plànol antic queda relaxat aquest braç de riu. La solució es troba en un
dels plànols del treball de Victor Molinet Coll (ja usat en treballs anteriors)
basat en un plànol de la tesis de Maldonado del 1972 on s’indica que
efectivament va existir aquesta sortida però durant un període curt de temps
que sembla coincidir mes o menys amb el període que reflecteix l’escrit
anterior (Finals del Segle XVII i el segle XVIII). Aquesta desembocadura no
tingué gaire vida ja que no tarda ni un segle en quedar cegada i oblidada...
(¿podria ser per la gran avinguda del 1787...?). Un cop Cegada la llera fou
utilitzada com a salines, i aqui acaba la seva historia, no he trobat cap mes
menció a aquesta desembocadura oblidada... Malgrat tot el seu curs actualment
es relativament fàcil de localitzar, per dins al poble el antic curs del riu
discorre entre el Carrer St. Roc i el Carrer Vicente Alexandre...
 |
| Plànol utilitzat en el treball de Victor Molinet Coll, que adapta un dels plànols de la tesis de Andres Maldonado Lopez (1972) |
Per tot això i com a conclusió final em pregunto si no
serà aquesta la Cava original? No serà aquesta la Cava que va donar nom primer
a la partida i desprès al nucli urbá?
Bibliografia:
- “Conflictes per la terra al Delta de l'Ebre a l'època
moderna: la Punta Grossa” / Xavier Ribas. Revista “Recerca” 1999: http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27089/26923
- “Els
Orígens d'un topònim : la Cava” / Xavier Ribas Vilanova. Revista “Soldo” 2003
Pag.17:
- “Recuperación
del Delta del Ebro I. Recuperación de la configuración del Delta del Ebro 4.
Evolución histórica del Delta del Ebro”, Victor Molinet Coll http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/3322/7/55870-7.pdf
miércoles, 7 de agosto de 2013
Pànols Antics del Delta (VIII): Descripció Grafica i Escrita del Delta al 1634.
En espera de reprendre l’estudi de com ha canviat el
poble des de el plànol del 1887 amb l’actualitat. Avui publiquen una ressenya
de l’obra de Pedro de Texeira: “La descripción de España y de las costas y
puertos de sus reinos”, realitzat al llarg de nou anys i publicat el 1634, es
un dels grans treballs cartogràfics del segle XVII i representa un dels
esforços cartogràfics mes importants de la monarquia hispana. Format per 173
pagines i 116 imatges amb color de la península i del mon. Respecte les
peninsulars s’inclouen 11 plànols de Guipúscoa, 5 de Biscaia, 5 de Castellà
(Cantàbria), 9 de Lleó (Astúries), 19 de Galícia, 21 de Portugal, 16 de
Andalusia, 2 de Murcià, 5 de Valencia i 6 de Catalunya.
Aquest Atles esta dividit en dos parts. La primera, la “literaria”,
amb informació sobre la geografia, la historia i la població, que es conserva
en tres manuscrits conservats en Madrid (Biblioteca Nacional), Viena
(Biblioteca Nacional) i Londres (British Library). Respecte al apartat de la cartogràfica
durant molt de temps es va considerar desapareguda fins que fou trobada de
forma casual una copia en la Biblioteca Nacional de Viena el 2000(1).
Recopilat i publicat per l’editorial Nerea, es una joia per
als aficionats a la cartografia antiga (això si una miqueta cara: 75 €).
D’aquest llibre, el text a dia d’avui es parcialment consultable per Internet al
“Google books”, no obstant l’apartat dels mapes no es totalment consultable (no
oblidem que es un llibre que esta a la venda..., si algun l’interessa ha de
comprar-lo...), i entre els planols consultables sols he trobat el plànol de la
ciutat de Tarragona (Fantastic!, tant per l’us dels colors com del grau de
detalls...). Tornant al text, en les pagines 354 i 355 (2) surt la descripció
que donava del Delta de l’Ebre, però... vaig pensar la descripció esta be però
sense un plànol... trobava que quedava una mica coixa, així que vaig descartar inicialment
la seva publicació, no obstant fa unes setmanes, totalment per casualitat, vaig
topar amb un treball on estudiaven aquest Atlas centrat en les costes de Catalunya
i especialment en el seu apartat gràfic, i ohh! Aquí si havien adjuntat la
reproducció del Delta del Ebre! (3), (però no el text originari...) i vaig
pensar que no seria mala idea ajuntar les dues coses...quedant així:
“De la parte septentrional del Río Cenia(…),
enpieça la costa del Principado de Catalunia, siendo su primer lugar y más
meridional Alcanal situado poco más de media legua de la costa. Y de la boca de
dicho río La Çenia una legua y media Aze la costa una cala que llaman Cadanol.
Y a la entrada Della de la parte de septentrión está vn lugar del mismo nombre
junto a una punta. Ydella a la de vna ysla que llaman del Oliuer, que queda a
la parte del leuante, se aze la entrada del famoso puerto de los Alfaquez. Es este puerto el mejor de toda la costa
deste Principado. Capaz de grandes armadas de nauíos y galeras. Tiene dentro,
junto a la marina, vn lugar que llaman San Juan. Y en la ysla, a la entrada,
tiene vna torre que llaman del mismo nonbre de la ysla, torre del Oliuer. Y
pasando adelante se azen cozidas con la tierra otras munchas yslas, como se
muestra en la tabla, en vnas de las quales por donde se entra en el mar el
ríoEbro diuidiéndole en dos bracos.
Tiene en
las dos bocas dos torres llamando a la que queda más a la parte del leuante
torre del Sol y a la otra de la Curta. Desta ysla a la parte del poniente se
entra el mar y aze vn puerto y ensenada que llaman la Ampolla, donde dan fondo
munchos nauíos.”
Fons documental i Bibliografia:
(1) Article publicat en el diari el Pais arran de la
publicació del llibre de l’editorial Nerea que explica com es va produir el
descobriment del atlas en Viena:
(2) Evidentment el text s’ha extret del llibre “El Atlas
del Rey Planeta. La «Descripción de España y de las costas y puertos de sus
reinos»” de Pedro Texeira (1634) Publicat per Editorial NEREA SA, (En les
pagines 354, 355, 356 i 357 es descriu tota la costa catalana consultable per
Internet):
(El text originari esta en la “Biblioteca Nacional” a
Madrid i no esta digitalitzat, no obstant en la seva hemeroteca digital on hi
pots trobar molta documentació i informació de totes les èpoques i llocs... tenen
documents digitalitzats des de mitjans del segle XVII destacant la gran
quantitat de publicacions digitalitzades del segle XIX i primer terç del segle
XX)
(3) El
Plànol esta extret de
“El mapa de Cataluña y las vistas de sus ciudades en el atlas del rey planeta
de Pedro de Texeira (1634)”, realitzat per: San Antonio Gómez,
Carlos de; Velilla Lucini, Cristina i Manzano Agugliaro, Francisco (No nomes
surt el plànol del Delta surten tots els plànols referents a Catalunya del
Atles):
Suscribirse a:
Entradas (Atom)