Mostrando entradas con la etiqueta Col·laboració de Julio Ramon Franch Noche. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Col·laboració de Julio Ramon Franch Noche. Mostrar todas las entradas

martes, 7 de febrero de 2023

Els Combats Navals dins el Riu durant la 3ª Guerra Carlista

      A la pregunta de si alguna vegada han navegat pel riu Ebre bucs de Guerra moderns, alguns mencionaran la remunta fins a Amposta i Tortosa el 1915 del denominat Torpeder nº 1 de la Armada i que va quedar extensament documentat en fotografies i articles de la premsa, i reproduïdes en diversos webs. Però el que molt poca gent sap es que uns 40 anys avanç, no un buc, sino tota una divisió de bucs de guerra a motor varen remuntar i desplegar-se al llarg del riu en missions de combat real.

      A dia d’avui pot sonar estrany, però durant la tercera guerra carlista (com també en les altres guerres carlistes) l’Ebre fou un front de guerra naval amb bucs de guerra implicats en combats amb les forces carlistes que bloquejaven les comunicacions fluvials de Tortosa amb el mar o donant suport als combats terrestres. 

Antecedents:
 
     El Pretendent Carles VII va ordenar l'aixecament dels seus partidaris al 21 d'abril de 1872. En la zona del Maestrat i Terres de l’Ebre no tardaren en produir-se aixecaments de partides carlistes. Durant els primers temps semblava que la insurrecció no arribaria a quallar, però amb la proclama de la República Espanyola va donar aires als Carlistes, que finalment aconsegueixen des de mitjans del 1873 fins a principis del 1874 consolidar-se i exercir un cert control del territori a la riba dreta de l’Ebre. 

     En aquestes circumstancies els carlistes aconsegueixen una fita important al ocupar Vinaros, i dos dies després Amposta. 

     Amposta dins del paper estratègic al llarg del riu i donada la gran importància que tenia en aquells temps la navegació era la clau de Tortosa. Qui dominava Amposta podia escanyar Tortosa privant la ciutat de comunicació fluvial. I si a mes es dominava la Ràpita, es tenia el control a l'entrada a les goles de l'Ebre. En Aquesta Guerra Amposta fou conquerida dos cops i atacada reiteradament pels dos bàndols en conflicte. 

     Tortosa, durant molts mesos de l'any 1874 i els primers mesos de 1875, es veurà bloquejada pels carlistes, que aconseguiren interrompre la navegació pel riu i d’aquesta bloquejar la ciutat. 

     Amb la Restauració Borbonica es creen la Divisió Naval de l’Ebre que se li assignarà com a missió alliberar el trànsit del riu dels atacs i de la presència carlista a les ribes del riu i que tant afectaven a la navegació i també impedir que l'enemic seguis abastint-se de material i armes donat el control que tenien del curs baix del riu i el control dels accessos per les boques de l'Ebre. 

    Per aconseguir-ho aquesta esquadra es va formar entre altres per dos modernes canoneres Cuirassades construïdes en França, anomenades “Ebro” i “Somorrostro” (posteriorment participaran dos canoners Cuirassats d’igual classe, anomenats “Teruel” i “Bidasoa”). Aquests bucs de guerra foren encarregats a drassanes franceses, i resulten ser uns bucs petits, de poc calat, però amb una aparença de buc de guerra de veritat, i amb condicions de navegació decents (varen navegar pels seus propis mitjans des de Marsella en ple hivern del 1874...) Dotats amb un vistos espoló (típic dels bucs de guerra de la època, però que en aquest cas realment era una caixa d’aire per ajudar a sostenir el pes de la torre cuirassada), com a armament principal muntaven una moderna i potent artilleria ratllada de 2 canons ratllats de 12 cm de calibre en una torre giratòria blindada amb planxes d’acer que protegien a la tripulació dels projectils de fuselleria.




Operacions Navals per desbloquejar Tortosa i combats a l’alçada de l’illa de Gracia: 

     Des de l’ 11 de Febrer de 1875 fins al 14 de Febrer es varen anar concentrant a la badia dels Alfacs els diferents Bucs que tenien que formar les forces navals de l’Ebre. El dia 14, la Divisió Naval parteix dels alfacs cap a l’Ampolla per tal de esperar el millor moment per poder procedir a entrar al Riu. El mateix dia es va inspeccionar la barra de la desembocadura on es van mesurar 1’16 metros d’aigua. 

     El dia 17 de febrer es va fer el primer intent de entrar al riu, però solament un l’anomenat “Falucho nº 1” (a remolc) i la llanxa canonera “Amposta” aconseguiren creuar la barra de la desembocadura. L’entrada al riu es realitza amb problemes al girar-se temporal que unit al problema de la manca de calat fa que la resta de bucs no pogueren entrar al riu aquell mateix dia, aplaçant-se l’operació fins el 25 de Febrer en que finalment la resta des bucs de la Divisió Naval aconseguiren entrar al riu. 

     El dia 25 de febrer un cop reunits tots els bucs, s’allisten i es dona ordre de xafarranxo de combat iniciant la pujada del riu. La disposició inicial fou que a la denominada “Casa Churrut”, entre la “Cachita” i la Catxa es situes el “Falucho nº1” i entre la Cava i les Salines, enfront de l’illa de Gracia el Canoner Cuirassat Somorostro. 

     Tan bon punt el bucs fan acte de presència a l’alçada de l’Illa de Gracia, els carlistes ataquen els bucs de guerra que respongueren al foc de fuselleria enemiga amb l’artilleria embarcada del Canoner Cuirassat “Somorrostro” i la Llanxa Canonera “Tortosa”. Que aconsegueixen que els carlistes es repleguin i trenquin el combat, podent finalment reprendre la remunta del riu fins a Amposta on arriben a les 8 del vespre del dia 25. La diviso s’agrupa a Amposta al llarg del dia 26 preparant-se per acabar el periple i remuntar el tram final fins a Tortosa, on finalment arriben el 27 de febrer sense mes incidents destacables. 

Operacions de Defensa d’Amposta i domini del tram inferior de l’Ebre. 

     Malgrat l'aparent èxit de l'operació naval la situació continuava sent precària i el control de l'Ebre no era ni de lluny efectiu. 

     La crisis mes greu que tingueren que afrontar els bucs de guerra Lliberals fou el 13 i 14 de Març, quan els carlistes ataquen Amposta. En aquest atac el canoner Cuirassat “Ebro”, les llanxes canoneres “Amposta”, “Tortosa” i el “Falucho nº2” participaren activament en la defensa de la ciutat bombardejant les posicions carlistes amb fuselleria i amb l’artilleria embarcada. 

   Poc després d’aquests atacs, el 15 de març, dos noves canoneres Cuirassades, la “Bidasoa” i la “Teruel” creuen la barra de la desembocadura i entren al riu per reforçar La Divisio Naval de l’Ebre i finalment assegurar el domini efectiu en el tram inferior del riu Ebre entre Tortosa i la desembocadura. 

Darreres Operacions de la Guerra a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. 

    Amb el domini del riu consolidat, el 20 d’abril els Carlistes en un combat decisiu son derrotats a Xerta. El 19 i el 24 de Juny capitulen respectivament Flix i Miravet. Amb aquestes victòries, el dia 29 de juny s’obre el Portal del Rastre de Tortosa. 

    El 6 de Juliol els lliberals ocupen la Capital administrativa dels Carlistes del Maestrat, Cantavieja i a mitjans de Juliol del 1875 es donava finalment per pacificada la regió.

lunes, 23 de diciembre de 2013

FOTOGRAFÍA AVIO DURANT LA GUERRA A LA PUNTA DE LA BANYA

Avio trimotor avariat durant la guerra Civil el  far de la punta de la banya


Per casualitat buscant informació sobre els fars del Delta vaig topar amb un bloc escrit per una descendent d’un faré de la Punta de la Banya on publica aquesta fotografia. Segons explica ella mateixa es tracta d’una vio que es va avariar y va aterrar per a ser reparat. Es la primera fotografia que he vist en terra d’un avio militar en el delta de l’Ebre durant la guerra (volant n’hi varies, moltes d’elles de quan la Legio Condor estava en la Base de La Sénia).

Fotografia de: Anna Planells Sanchez

Historial d’aquest aparell

Aquest avió, model Fokker VIIb-3m (nº de serie del fabricant 5353, últim avio d’aquest tipus fabricat en la fabrica de Fokker, dotat amb una torreta de ametralladores, motors Wright R975, hèlixs tripales i patí de cua i com a model militar dotat de portabombes sota el fusellatge) va ser entregat en Carabanchel Alt abans de la guerra (gener de 1934) a les unitats aèries espanyoles per servir com a model per a uns altres tres F.VIIs addicionals construïts per la companyia Loring. A mitjans del 1935 es van completar aquests avions i els quatre es van posar en servei colonial amb base a Cap Juby i Villa Cisneros en l’Àfrica Occidental Espanyola.

Perfil extret de la pagina Network54; Perfil original: “Enciclopèdia de la Aviacion Militar Española” de editorial Quiron


El Fokker VII 20-1 va ser traslladat durant la insurrecció militar a Madrid pel capità Félix Sampil, portant el Capita Angel Sales i altres funcionaris de l'esquadrilla africana de llicència. Quan va esclatar la guerra aquest avió es trobava en la base aèria de Getafe i es va unir al bàndol republicà, de fet fou l’únic F.VII militar usat pels republicans; aviat es dedica a missions de bombardeig. Així algunes fonts afirmen que a principis de setembre va ser emprat en el breu atac republicà a Osca i després va ser traslladat a Bilbao per reforçar el front nord, on es perd definitivament el seu rastre. Els primers mesos de la guerra foren un caos , y les informacions son sempre difuses, y molts cops contradictoris...

Per tant la fotografia fou realitzada durant els tres primers mesos de la guerra , possiblement en Agost-Setembre del 1936. D’aquest avio no hi ha moltes fotografies, i les existents son del moment en que es fabrica y de just abans de ser entregat a les forces armades Espanyoles, per tant es una fotografia excepcional.


Fons:les fonts son múltiples en Internet, poso varies fonts:



Fotografia:

Perfil en color:

y Finalment:
Pagina indispensable sobre la aviació durant la guerra Civil, es nota el pas dels anys y un disseny arcaic, però com a conjunt les dades que aporta es impressionant, a mes de adjuntar l’origen... cosa entranya!!!.

Inclús existeix una maqueta d’aquest avio:


viernes, 9 de agosto de 2013

VARIES QÜESTIONS SOBRE EL NOM DE LA CAVA

Ara que venen festes...

L’historia del nom de la Cava sempre a donat peu a moltes hipòtesis, unes mes populars i altres mes científiques. Sense cap dubte una de les teories mes populars es el es d’origen àrab, arran d’un assentament establer abans de la reconquesta cristiana  anomenat “Al-Kabtil” (nom del capitost de aquest assentament Al-Kabtil=La Cava) i que estaria ubicat en la desembocadura del Ebre del segle XIV-XV, o be també hi ha gent que defensa l’origen Viking en referència a l’existència d’un assentament Normant anomenat pel geògraf àrab Al-Himyari en el mateix lloc i que s’anomenaria “Al-Askar” (aquesta teoria sosté inclús que aquest es el motiu que hi hagi tantes persones roses en el Delta...). Una altra teoria també fa referència a l’origen àrab com a derivació de “Kacba” (en àrab “Casa de forma cúbica”), sense oblidar com a derivació de “Acabar”,  o sigui on “acaba” el riu Ebre, i finalment també existia una opció en que prové de l’acció de “cavar”, fent referència a cavar per obtenir regalèssia, molt abundant en el delta.

Totes aquestes teories s’han anat repetint de generació en generació, però durant molts anys ningú ha pogut validar de forma feacent l’origen d’aquest topònim. Davant aquesta afirmació inicial al lector li poden sorgir varies qüestions:

Que faig escrivint un article sobre el topònim de la Cava? dons per que he estat llegint uns articles digitalitzats que aporten una base documental com a origen d’aquest topònim.

On varen aparèixer aquests documents? Dons en un lloc estrany, molt estrany... en documents judicials que tracten sobre la propietat de la partida de la Punta Grosa.

Que es el conflicte per la Propietat de la Punta Grossa? Actualment ningú recorda quina es aquesta partida, aixo es deu a que actualment es mes coneguda amb el nom de Jesus i Maria..., efectivament va existir un procediment judicial per determinar de qui era Jesus i Maria!. Segons el Pleit, quedava delimitada pel Mas d’Avall, la partida de Camarles i el propi Riu. En aquella època el riu no seguia la llera actual, per saber per on discorria cal recordar que la separació entre la partida de Jesús i Maria i la Cava discorre mes o menys per l’actual Avdg. Generalitat en busca del riu. Es podria dir que aquesta era l’antiga llera del Riu (mes o menys, el riu es viu...).

Inicialment el terreny de la Punta Grossa no tenia gaire valor, terrenys salobres i poc productius on l’únic que s’extreia era regalèssia i sosa... Però al llarg del se gle XVII es produïren una sèrie de crescudes que fertilitzaren el terreny i milloren la qualitat del sol, això porta a que alguns colons que en base a la legislació vigent a Tortosa, s’estableixin i reclamen la propietat de les terres, al considerar que son terrenys comuns, aquesta ocupació topa amb l’oposició de varies famílies de Tortosa, que havien escripturat aquestes terres, però que no les ocupaven. Aquest conflicte d’interessos origina un pleït sobre la propietat i en aquest llarg procés les dues parts aporten documents, informes i en resum fan un recull sobre l’historia de la colonització d’aquest tros del Delta.
Entre aquests documents apareixen escrit que diu el següent:

Aquest escrit incorpora aquest planol que resumeix la situació:

“Por los años de 1660 por particulares conveniencias de algunos vezinos de Tortosa, se abrió una acequia en la tierra firme del frente opuesto de uno de los dos extremos de la heredad designada que se nombro La Cava, i luego la fuerza de las aguas del Ebro que la cogían de frente abrio tal cauce que varraron su antiguo curso, dirigiéndose por el que le proporcionó la obertura de la Cava mencionada”

Aquesta “Cava” es l’actual llera del Riu? A títol personal crec que no, que fou l’origen del actual llera, crec que si, ara pesaré a desenvolupar el meu raonament:

a) Com a premissa inicial considerem com es la secció del delta. En un delta la part mes elevada es la mes propera al riu descendint a mesura que ens apartem d’aquest riu (tot el contrari del que succeeix en un vall, on la part mes propera al riu coincideix amb la zona mes profunda), traduït a un exemple que tots podem identificar del nostre poble, el desaigüe del Prestamo i la zona dels Torreros son les parts mes profundes del Poble, essent a mes la zona mes apartada de la llera del riu del poble, un altre exemple es el canalet que discorre per la vora del Riu i que dona aigua des de la vora del riu cap a la resta del poble. Això implica que obrir una sèquia cap a la part mes profunda te una dificultat relativa, a mes aquesta sèquia es pot convertir fàcilment en una via de sortida en cas de riuada, encara mes si es realitza al inici de la corba que prenia el riu ... (Es van triar-se el lloc per obrir un canal de reg !)

2) un cop oberta aquesta via, cap a on aniria el riu? dons cap a una zona profunda, en aquell moment pròxim a aquesta zona nomes existia una zona deprimida respecte el riu, la actual basa del Canal Vell, per tant seria cap allí cap on aniria el riu...

Antiga llera de Riu i “Lo desaigüe de Cava” (Origen Plànol ICC i Base Geologica IGC)

3) Si fou així queda algun rastre d’aquesta llera? Si, en el plànols anterior del ICC hi ha indicat un “desaigue de Cava” que va direcció al canal vell, a mes en el plànol geològic de Catalunya queda indicada el que sembla una antiga llera de riu que discorre just a la vora d’aquest desaigüe, però en cap plànol antic queda relaxat aquest braç de riu. La solució es troba en un dels plànols del treball de Victor Molinet Coll (ja usat en treballs anteriors) basat en un plànol de la tesis de Maldonado del 1972 on s’indica que efectivament va existir aquesta sortida però durant un període curt de temps que sembla coincidir mes o menys amb el període que reflecteix l’escrit anterior (Finals del Segle XVII i el segle XVIII). Aquesta desembocadura no tingué gaire vida ja que no tarda ni un segle en quedar cegada i oblidada... (¿podria ser per la gran avinguda del 1787...?). Un cop Cegada la llera fou utilitzada com a salines, i aqui acaba la seva historia, no he trobat cap mes menció a aquesta desembocadura oblidada... Malgrat tot el seu curs actualment es relativament fàcil de localitzar, per dins al poble el antic curs del riu discorre entre el Carrer St. Roc i el Carrer Vicente Alexandre...

Plànol utilitzat en el treball de Victor Molinet Coll, que adapta un dels plànols de la tesis de Andres Maldonado Lopez (1972)

Per tot això i com a conclusió final em pregunto si no serà aquesta la Cava original? No serà aquesta la Cava que va donar nom primer a la partida i desprès al nucli urbá?


Bibliografia:

- “Conflictes per la terra al Delta de l'Ebre a l'època moderna: la Punta Grossa” / Xavier Ribas. Revista “Recerca” 1999: http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27089/26923

- “Els Orígens d'un topònim : la Cava” / Xavier Ribas Vilanova. Revista “Soldo” 2003 Pag.17:

- “Recuperación del Delta del Ebro I. Recuperación de la configuración del Delta del Ebro 4. Evolución histórica del Delta del Ebro”, Victor Molinet Coll http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/3322/7/55870-7.pdf

miércoles, 7 de agosto de 2013

Pànols Antics del Delta (VIII): Descripció Grafica i Escrita del Delta al 1634.

En espera de reprendre l’estudi de com ha canviat el poble des de el plànol del 1887 amb l’actualitat. Avui publiquen una ressenya de l’obra de Pedro de Texeira: “La descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos”, realitzat al llarg de nou anys i publicat el 1634, es un dels grans treballs cartogràfics del segle XVII i representa un dels esforços cartogràfics mes importants de la monarquia hispana. Format per 173 pagines i 116 imatges amb color de la península i del mon. Respecte les peninsulars s’inclouen 11 plànols de Guipúscoa, 5 de Biscaia, 5 de Castellà (Cantàbria), 9 de Lleó (Astúries), 19 de Galícia, 21 de Portugal, 16 de Andalusia, 2 de Murcià, 5 de Valencia i 6 de Catalunya.

Aquest Atles esta dividit en dos parts. La primera, la “literaria”, amb informació sobre la geografia, la historia i la població, que es conserva en tres manuscrits conservats en Madrid (Biblioteca Nacional), Viena (Biblioteca Nacional) i Londres (British Library). Respecte al apartat de la cartogràfica durant molt de temps es va considerar desapareguda fins que fou trobada de forma casual una copia en la Biblioteca Nacional de Viena el 2000(1).

Recopilat i publicat per l’editorial Nerea, es una joia per als aficionats a la cartografia antiga (això si una miqueta cara: 75 €). D’aquest llibre, el text a dia d’avui es parcialment consultable per Internet al “Google books”, no obstant l’apartat dels mapes no es totalment consultable (no oblidem que es un llibre que esta a la venda..., si algun l’interessa ha de comprar-lo...), i entre els planols consultables sols he trobat el plànol de la ciutat de Tarragona (Fantastic!, tant per l’us dels colors com del grau de detalls...). Tornant al text, en les pagines 354 i 355 (2) surt la descripció que donava del Delta de l’Ebre, però... vaig pensar la descripció esta be però sense un plànol... trobava que quedava una mica coixa, així que vaig descartar inicialment la seva publicació, no obstant fa unes setmanes, totalment per casualitat, vaig topar amb un treball on estudiaven aquest Atlas centrat en les costes de Catalunya i especialment en el seu apartat gràfic, i ohh! Aquí si havien adjuntat la reproducció del Delta del Ebre! (3), (però no el text originari...) i vaig pensar que no seria mala idea ajuntar les dues coses...quedant així:

 “De la parte septentrional del Río Cenia(…), enpieça la costa del Principado de Catalunia, siendo su primer lugar y más meridional Alcanal situado poco más de media legua de la costa. Y de la boca de dicho río La Çenia una legua y media Aze la costa una cala que llaman Cadanol. Y a la entrada Della de la parte de septentrión está vn lugar del mismo nombre junto a una punta. Ydella a la de vna ysla que llaman del Oliuer, que queda a la parte del leuante, se aze la entrada del famoso puerto de los Alfaquez.  Es este puerto el mejor de toda la costa deste Principado. Capaz de grandes armadas de nauíos y galeras. Tiene dentro, junto a la marina, vn lugar que llaman San Juan. Y en la ysla, a la entrada, tiene vna torre que llaman del mismo nonbre de la ysla, torre del Oliuer. Y pasando adelante se azen cozidas con la tierra otras munchas yslas, como se muestra en la tabla, en vnas de las quales por donde se entra en el mar el ríoEbro  diuidiéndole en dos bracos.

Tiene en las dos bocas dos torres llamando a la que queda más a la parte del leuante torre del Sol y a la otra de la Curta. Desta ysla a la parte del poniente se entra el mar y aze vn puerto y ensenada que llaman la Ampolla, donde dan fondo munchos nauíos.”



Fons documental i Bibliografia: 

(1) Article publicat en el diari el Pais arran de la publicació del llibre de l’editorial Nerea que explica com es va produir el descobriment del atlas en Viena:



(2) Evidentment el text s’ha extret del llibre “El Atlas del Rey Planeta. La «Descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos»” de Pedro Texeira (1634) Publicat per Editorial NEREA SA, (En les pagines 354, 355, 356 i 357 es descriu tota la costa catalana consultable per Internet):


(El text originari esta en la “Biblioteca Nacional” a Madrid i no esta digitalitzat, no obstant en la seva hemeroteca digital on hi pots trobar molta documentació i informació de totes les èpoques i llocs... tenen documents digitalitzats des de mitjans del segle XVII destacant la gran quantitat de publicacions digitalitzades del segle XIX i primer terç del segle XX)

(3) El Plànol esta extret de “El mapa de Cataluña y las vistas de sus ciudades en el atlas del rey planeta de Pedro de Texeira (1634)”, realitzat per: San Antonio Gómez, Carlos de; Velilla Lucini, Cristina i Manzano Agugliaro, Francisco (No nomes surt el plànol del Delta surten tots els plànols referents a Catalunya del Atles):

sábado, 13 de julio de 2013

10 DE JULIO DE 1938: BOMBARDEIG AERI DE LA CAVA

El dia 10 de juliol del 1938, 15 dies abans de l’inici de la Batalla de l’Ebre i en plena ofensiva nacional sobre Llevant, La Vanguardia publica la següent noticia.


Es la primera noticia que deixa constància d'un bombardeig aeri en el nostre poble. Desconec quin tipus d'avio realitzar l'acció, intentare buscar mes informació...

martes, 25 de junio de 2013

Jornada portes Obertes al Vaixell Thetis

19 de Juny del 1813 una forta tempesta va fer embarrancar un mínim de 5 vaixells a la desembocadura de l’Ebre. un d'aquests bucs fou localitzat ja fa uns quans anys un poc mes al sud del antic far de Buda. Aquest vaixell de carrega militar formava part d’una flota britànica que es retirava a Alacant després d’intentar atacar Tarragona. Avui dos-cents anys (quasi dia a dia ) el Vaixell Thetis fa una jornada de portes obertes (que es repetirà dema) sobre el material recuperat en aquesta campanya, que ha durat 1 mes, en la que s’ha extret material que es mostra als visitants, com en altres expedicions, s’han recuperat molta munició de fusell, però també granades d’artilleria de gran calibre y diferents instruments i monedes.


Granades d'artilleria

Monedes (inclus una acunyada a Reus), botons, bales de plom, empunyadura de sabre i altres instruments


Segell amb el nom del capità, raspall, números de plom, part del rellotge de sorra i altres elements


Llàpis


Tapes de barrils de Bales, part d'un crucifix y rebló del casc


Peça d'arrtilleria recuperada


Detall de tapa de barril on s'aprecia el nombre de bales y la data


Mes tapes de barrils de munició de fusell


I ara unes quantes fotos del interior del Thetis, vaixell propietat de la Generalitat i adequat per a la investigació subaquàtica.


Un dels Dormitoris de la tripulació amb alguns visitants molt familiars


Zona de treball dels bucejadors amb el seu equip


Un grumet...


Pont

Sense cap dubte una visita interesant, amb un personal que molt amablement explicaben el que representaba cada cosa, quin us es feia i com treballen per poder recuperar un trosset de l'historia del Delta.

domingo, 17 de marzo de 2013

Pànols Antics del Delta (VII)





Plànol de Cristobal Antonelli. Fortificaciones Mapes Generales (1580)

            Internet cada dia pot donar-nos sorpreses, al ofereix-nos mes i mes informació, tanta que es fa difícil abastar-la completament, això es el que ens passa a molts curiosos...

            Durant mesos he anat recopilant informacions sobre planols antics i de cop, quan crec que disposo de molta informació, em topo amb un article publicat per Jordi Gilabert Tomás en el numero 8 de la revista Recerca del 2008, que parla del Port Fangós i l’expansió mediterrània de la Corona d’Arago, inicialment no semblar que em pugi aportar res sobre la geografia del delta però... M’ho llegeixo per curiositat i llavors SORPRESA!

            En aquest article es comenta l’existència de dos plànols del delta, un, el mes modern, es del 1798 (aquest no esta disponible a internet, miraré si un dia pujo per Tortosa amb temps i em passo per l’Arxiu històric de les terres de l’Ebre per mirar si el puc estudiar...), però el que em sorprèn es el segon planol. Es el mes antic dels dos, tant antic que es quasi coetani de Cristofol Despuig,  o sigui de finals del segle XVI. Intrigat m’he posat a buscar-lo per internet, l’he cercat, i l’he trobat, es consultable per internet (malgrat que te la marca de “Ministerio de Cultura Archivos Estatales” i amb una resolució no molt bona), es el que reprodueixo a mes de posar l’enllaç . i com a complement, adapto una part de l’article de Jordi Gilabert per descriure aquest plànol, ja que en l’article original no hi consta, i com a grans trets coincideixo amb la descripció que exposa...

            “Aquest arquitecte (Cristobal Antonelli) va rebre l’encarreg del monarca Felip II de construir, l’any 1580, el sistema defensiu de la badia dels Alfacs, que patia continuament els atacs dels coprsaris Berberiscos. El proyecte consistia en quatre torres artillades que podien controlar tot el port. Es tractava de les fortificacións del Codoñol, Sant joan, l?aluet i el Carregador. Antonelli, per iniciar el seu encarrec, va elaborar uns mapes detallats del Delta,una mena de Plànols de situació dels que s’utilitzen en els proyectes d’Arquitectura i que ara estan dipositats al archiu de Simancas(...). En el seu treball es poden identificar tots els elements importants del Delta d’aquell moment i fins i tot es pot establir una correlació suficient amb la situació actual. De nord-est a sud-oest, en el sentit de les agulles del rellotge, podem resseguir l’Illa de Mar, envoltada de dos braços de riu, el riu Fondo i el riu de la Saida que era la desembocadura principal de l’Ebre en aquell moment i que ho continuaria essent fins al 1660; la torre de l’Àngel Custodi a la mateixa bocana, que s’havia acabat de construir l’any 1575 per impedir les penetracions corsàries riu amunt. Més al sud, quatre grans sèquies, probablement rius secundaris antics, que surten del braç principal i aboquen la seva aigua dins d’una gran llacuna, la més gran de totes, que l’arquitecte denomina “Pantan” i que és evident que es refereix al Pantà de Despuig, o sia a Port Fangós. Continuant cap al sud apareixen altres informacions molt interessants com la ubicació del Rec Vell, sortida altmedieval del riu, i el complex de les llacunes de la Tancada i Encanyissada que encara estan obertes a la badia. També, més amunt, la gran llacuna d’Algadir de la qual avui no queda cap vestigi i, finalment, els Alfacs, en fase de creixement important. (...) Algunes de les sèquies que penetren al Pantà les podem identificar, la qual cosa ens confirma la precisió del plànol malgrat que no estigui fet a escala.”

            A mes en aquest article dona unes pinzellades sobre l’origen, crec que finalment clarificat i contrastable, sobre un dels enigmes del Delta, l’origen del topònim de la Cava, però això es una altra historia...

_____________________________________________________________
Origen Documentació Gràfica:

Documentació Escrita: Recerca, 12 (2008) “Port Fangos i l’expansió Mediterrània de la Corona d’Aragó”. Jordi Gilabert Tomàs

martes, 30 de octubre de 2012

Pànols Antics del Delta (VI)


2.- Plànol realitzat el 1880 per la “Comision Hidrografica” de les boques de l’Ebre fins a Tortosa:


2.1.- Introducció:

            Com ja s’ha comentat en l’anterior part la Comissió Hidrogràfica realitza la tasca de cartografia totes les costes Espanyoles, es el aquest context que apareix el plànol que esposàvem al inici de aquests articles. Donat que actualment es disposa de una gran quantitat de informació s’ha pogut realitzar una superposició de un plànol actual del nucli urba de Deltebre sobre el plànol aixecat el 1880. Usant com a punts de referència bàsics, s’han agafat la denominada el 1880 “Casa de Ballester” (actualment coneguda con a “Hort de Manolo”). I el Cementiri amb l’església de Sant Miquel. Obtenint un plànol de una respectable precisió.

            A mes d’aquest plànol, s’adjunta on sens mostra un nucli urbà molt menys dens que l’actual i que ens ofereix una visió intermitja dels dos extrems, les fotografies aèries realitzades pels americans el 1956-1957, que son les mes antigues dels pobles del delta de les que tinc constància, desconec si en anterioritat es van realitzar fotografies aèries d’aquesta zona, encara que no es pot descartar que abans de la guerra ja es realitzes alguna fotometria aèria, a mes degut a que durant la guerra l’Ebre fou front de batalla..., però encara que no es impossible es improbable, ja que el delta era un front secundari i els pilots estaven per altres coses, no obstant si hi ha fotografies de Tortosa y altres poblacions, sobretot durant els bombardeigs... Finalment en la postguerra es molt improbable, España no estava per aquestes tasques, el combustible de aviació era molt escàs i el poc que tenien era per a l’aviació comercial, per exemple els avions del exercit eren mantinguts sobre gats (per no fer malbé els pneumàtics, ja que com no tenien activitat es podien deformar...). Haurem de esperar a l’arribada dels Americans que reneix la fotometria aèria a gran escala, disposant així de tres documentacions gràfiques separades cadascuna d’elles per 50 anys aproximadament de diferencia.

2.2.- Deltebre – El Molí dels Mirons

            La zona del Molí dels Mirons es potser la zona que ha canviat mes, degut en gran mesura al fort retrocés que sofrí la vora del riu arran de la riuada del 1907. Aquesta riuada va ampliar notòriament el braç de riu que separa Deltebre de l’Illa de Gracia, ja que anteriorment estaven molt mes propera del que en la actualitat està. Amb aquest canvi de fisonomia de la riba, desaparegueren molt de terreny de horta, ja que com es veu en el plànol els horts estaven delimitats, sens dubte degué ser una pèrdua important per a la població de aquesta zona, que segurament ho perderen tot...



            En primer lloc cal destacar la relativa poca definició de punts en la zona, no obstant això apareixen alguns punts que actualment poden servir-nos encara de referència. Com a premissa inicial de partida l’existència de les sínies implica l’existència de horts, per tant no es forassenyat que en la seva proximitat s’edificaren edificacions mes o menys habitades, per aprofitar l’aigua. El que es segur es que en molts dels casos on es marca l’existència d’una sínia, actualment existeixen edificacions o nuclis de cases agrupades, el qual en principi semblar confirmar aquesta hipòtesis com a possible en alguns casos.


            Això es fa clarament pales en les cases que toquen al riu on acaba l'Av. Colon i s’inicia el C/Reis Catòlics (barri Reis Catòlics), Cases que coincideixen amb varies sínies indicades en el plànol, i punt de la riba del riu que coincideix encara avui amb la riba que existia el 1880. Sent un punt amb una certa historia, que no estaria de mes que algú hi aprofundís.


              Un referent interessant en aquesta zona, es també on s’origina una incògnita, aquesta es produeix en la zona del Mas de Catxina, on si be el mas no esta representat, si consten 3 edificis molt propers a la seva ubicació, un d’ells esta quasi a tocar del canal actual , i dos edificacions mes apartades al altra banda de la carretera d’Amposta, podria ser un error de ubicació del Mas de Catxina, o realment en aquella zona va existir algun tipus de edificació prèvia a la construcció del Mas, jo m'inclino mes per la primera opció, per que si be el plànol es d'una precisió notable, el seu objectiu no era el de representar exactament on eren totes les edificacións, de fet en el plec de condicions, s’especifica que s’indiquin fins a 200 m de profunditat des de la linia de costa i per tant com mes apartades de la linea de costa, menor importància tenia, encara que no es pot descartar cap opció.


            Un altre punt a destacar es la posició del Mas ubicat entre el C/ Amposta i el C/ Aldover (entrada pel C/ Sant Arcadi), aquest punt sofreix també el aparent desplaçament de la posició del plànol, però a diferencia del Anterior punt, aquest sembla molt clar que fa referència a aquest grup de edificacions.


            Finalment en l’extrem superior dret, apareix l’antic Camí a Tortosa, que encara que actualment ni s’assembla a com devia ser, es un punt de referència identificable, ja que passa per la cruïlla del C/Pintor Sorolla amb la carretera del Lligallo. Així es pot dir que aquesta zona ha estat des de fa molt de temps un punt de pas.


lunes, 22 de octubre de 2012

Ubicació del vapor Anita

Fa poc l’associació “Tiranat lo Rall” va penjar a internet un interessant recull de fotografies de Jose Aliau Casanova, donat per la seva família i actualment dipositat a l’Arxiu Cultural de Deltebre, la fotografia, esta tirada des de la riba de Sant Jaume, en data segons el propi autor del 1977, en aquesta fotografia, a part de mostrar la desapareguda Illeta de Ravanals, apareix encara la xemeneia del vapor “Anita”, es la primera foto que he localitzat on surt aquest vaixell enfonsat. Però apart de la seva raresa, el que permet aquesta fotografia es ubicar exactament on esta enfonsat el “Anita”.

Fotografia del Anita enfonsat  (J.Aliau-1977)
Per a aquesta tasca primer he intentat localitzar informació sobre l’illeta de Ravanals, essent la seva existència escassament coneguda per la gent jove, davant aquesta inexistència de informació he recorregut a un conjunt de imatges aèries realitzades el 1956-1957 pels americans. En aquestes fotografies, apareixen clarament dos illots mes avall de l’illa de Gracia i que només poden fer referència a aquesta illeta de Ravanals, (a mes de estar al costat del mas de Ravanals...).
Fotografia aèria (1956-1957)
Un cop localitzades aquestes i observant la fotografia, es fàcilment deduïble que esta tirada mirant riu avall, o sigui que el Anita esta enfonsat cap al final de l’illa mes apartada de Gracia, així que... agafant una fotografia actual, només cal ubicar aquests punts i ja podem precisar on descansen les restes del Anita.
fotografia aeria actual
Properament farem un article sobre la navegació comercial entre els pobles del Delta i Tortosa

jueves, 21 de junio de 2012

Plànols Antics del Delta (V)





1.3- La “Comisión Hidrográfica”, el “Instituto Geografico” i la España del segle XIX (2)

Retornant a l’evolució de la “Comision  hidrografia”, el 1860 el vapor "Piles" inicia l'aixecament de les costes peninsulars i de les illes Balears sota comandament del Tinent de Navili Fernández Coria (1860-1864), substituït per José Montojo Salcedo que dirigí els treballs des de el 1864, fins el 1876, i que durant la seva direcció tingué que sofrir les convulsions espanyoles de meitat del segle XIX: La guerra del Pacífic del 1863 ( Encara no entenc a qui se li va ocorrer una guerra entre España i l’aliança del Perú i Xile quan España ja no tenia territoris en l’Amèrica del Sur...), "La Gloriosa" del 1868 ( Abraçada de Vergara i deposició de l'Isabel II), l’assassinat de Prim 1869, el regnat de Amadeu de Saboia 1869-1873, la primera república 1873-1874 ( quatre presidents en un any, tot un record...), la Insurrecció Cantonal 1873 ( o una espècie de Anarquisme abans de Bakulin...), la segona guerra carlista 1874, la insurrecció de Cuba 1875 i finalment la restauració 1874 ( "Donde Vas Alfonso XII..."), tot això en deu anys... Ole, ole i ole!!! ( imagineu com haurien acabat els brokers de la Borsa si llavors existís la prima de risc...)

No obstant aquest estat de coses, la Comision Hidrografica aconsegueix fites importants i per al 1876 ja s’havien aixecat les costes des de Huelva fins als Alfacs (només aturades duran la guerra contonal del 1873), donada la magnitud de les tasques hidrogràfiques encarregades s’assignen dos bucs mes a les tasques hidrogràfiques, el vapor Auxiliar "Relampago" i la falua "Caiman", a mes de instruments nous de origen francès que comencen a arribar a partir del 1860. Es en aquestes circumstancies que arriba al directori de la Comissió Rafael Pardo de Figueroa que la dirigí fins el 1887, sota el seu mandat es finalitzaren les tasques de aixecament fins a la frontera Francesa i es procedir a realitza els càlculs i correccions de tot el realitzat fins llavors. es en aquest període en que s'aixeca el plànol de les boques de l’Ebre del 1880 (ja publicat), i també els dos plànols que s'adjunta corresponent al semidelta dret, Aixecat entre el 1878 i 1880 i el semidelta el esquerre, aixecats entre el 1886 i el 1887, tots dos finalment publicats el 1887. A diferencia del plànol del 1856, aquests plànols incideixen mes en la costa, (evident, son mapes nàutics), i la informació que aporten es menor, però per contra la seva precisió es major.

FI DE LA PRIMERA PART
_____________________________________________________________
Origen Documentació Gràfica:
Els dos Plànols que es reprodueixen esta extret del Institut Cartogràfic de Catalunya.


Llibres Recomanats:

"Instrumentos y Trabajos Geodésicos de la Armada: la Comision Hidrográfica de la Península y el observatorio de San Fernando (1859-1887)", F. Jose González González i M. Berrocoso Dóminguez: Article Publicat pel "Consejo superior de investigaciones cientificas" i consultable en Internet, d'on s'ha extret molta de la informació que aportem en aquest article.

Plànols Antics del Delta (IV)



1.3- La “Comision Hidrografica”, el “Instituto Geografico” i la España del segle XIX (1)

Desprès de les turbulències del període napoleònic, seria de esperar que la situació general millores, però mentre Europa inicia el camí de la industrialització, España retorna al passat despres del bru periode liberal, posteriorment perseguits per la Inquisició que continua actuant contra la Bruixeria i els lliberals (que son posats al mateix nivell que els Heretges), així per exemple en una epoca tant tardana com el 1826 moria l'ultima víctima de la Inquisició Cayeta Ripoll, un mestre d'origen català ajusticiat en València, de una forma força realment patética y molt surrealista (de fet Dali hauria flipat...), m'explico, la Inquisició volia que els executats ho fossin a la foguera, però per aquella època era evident inclus per als que el jutjaren, que allò era una salvatjada i no donaba molt bona imatge, així que per complir les formes, el penjaren a la forca, i a sota posaren unes fustes pintades simulant les flames... "Spain is diferent" ( Sort que aquells temps ja son passats...,Ara estem en el segle XXI i això ja no pot passar, o si?. Aquests dies (Maig del 2012) s’està jutjant a Javier Krahe per una pel·lícula gravada el 1979 en que simulava que cuinava un crist..., realment algu pot trobar-ho de mal gust, pero portarlo als tribunals amb el que cada dia surt a les noticies... En el que si que hem evolucionat es que no demanen que se'l cremi a la foguera, solament li demanen una indemnització milionaria, a favor de l'esglesia Catlolica esclar...) El Segle XIX es potser un dels períodes mes complicats per al Estat espanyol, amb la invasió Napoleònica, la guerra de independència, la independència de les colònies americanes, les Guerres carlistes i el "Tigre del Maestrato", "La gloriosa", el General Prim, la restauració i amb ella l'inici de "la Renaixença".

Be tornem al tema que ens afecta, malgrat aquest estat de coses tant espanyol, el 1816 es Crea el "Cuerpo de Ingenieros Hidrógrafos", i el 1820 es parla de un projecte de una carta geogràfica general de España. Però tot això no es mes que fum, com tantes coses que han passat i continuen passant en el Regne de España, la realitat es que no serà fins 1844 en que es crea un dipòsit d'instruments en Cadiz i es reben divises i diners per adquirí nous instruments (o sigui durant mes de 3 dècades, no s’adquirí cap instrument nou, i els bucs usaven cartes i instruments de feia mes de trenta anys... Per un altra banda el 1854, una sèrie de militars promouen la creació de la actual xarxa Geodèsica, desenvolupant un aparell de medicio que anomenaren "aparato de Ibañez", que era revolucionari per a l’època i que era força precís. Es també d'aquesta època la creació del "intituto Geografico" sota la direcció del Coronel Ibáñez (El mateix del instrument anterior). D'aquesta època naix el plànol que recollim en aquest punt, formant part de un plànol de la província de Tarragona realitzat el 1858, pel Tinent Coronel d’Enginyers Francisco Coello.

Aquest Plànol es el darrer plànol que tinc constància realitzat abans de l’obertura del canal de rec de la Dreta, cal destacar la gran quantitat de dades que inclou, que satura el poc espai que hi ha, fent difícil la lectura, destaco l’existència del poblat de “El Bosch” (al actual Prego), les cases dels Pilots (en la Catxa), també surten dos canals del estany del Illot, (podrien ser els canals on estaven els Ponts dels Moros?). També consta la existència de l'emplaçament humà anomenat aquí  “Punta Grosa”, (anomenada en les memòries de l'oncle puncheta, també publicades en aquest bloc). Així com l’emplaçament de les torres defensives del Delta (la majoria sembla que abandonades).

Un cop comentat aquest plànol, continuem avançant, es en aquesta època que s'introdueix la idea de la navegació a vapor pel tram inferior del delta, obviant les fantasies escrites des de la cort de Madrid, amb l'objectiu de que com Madrid no te mar, fem que la mar vingui a Madrid... De forma mes seriosa, el 1847 una sèrie de enginyers Francesos estudien la possibilitat de fer l'Ebre navegable per a vapors, que portarà el 1851 a la concessió per canalitzar l'Ebre al Enginyer Francès Isidor Poucet, que el 1852 transferiria aquesta concepció a la "Real Compañia de Canalización del Ebro" (amb capital majoritari Francès i Belga, i minoritaris Angles i Espanyol), però degut a les obres a realitzar no serà fins el 1857 en que s’inicií la navegació amb vapors.

Un altre fet lligat a la navegació comercial de gran importància, es produeix el 1861 en que es redacten els projectes per a la construcció dels fars del Delta (el de l'Illa de Buda fou en el seu moment la construcció metàl·lica mes alta del Estat).

Però aquesta renaixença de la navegació topa amb la implantació del Ferrocarril en España. El 1848 s’inaugura la línia de ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia regular de la España peninsular (la primera del Regne d'España es construí en Cuba el 1837, i un altre ferrocarril carboner sembla que ja existia en Astúries). Però no serà fins la inauguració de la línia de Barcelona-Saragosa el 1861 i especialment la línia de Barcelona-Valencia (amb estació en Tortosa) inaugurada el 1868.

De resultes de l’aparició del Ferrocarril la navegació marítima topa amb aquest competidor i finalment portarà al 1873 a que la reial companyia entri en fallida, encara que la navegació fluvial continuarà, agonitzant de forma lenta però inexorable fins el 1929 en que el vapor "Anita" deixa de navegar.

_____________________________________________________________
Origen Documentació Gràfica:
El Plànol que es reprodueix esta extret del Institut Cartogràfic de Catalunya.

Llibres Recomanats:
"Inquisitio", Alfred Bosch.: Explica de forma novel·lada la historia de Cayeta Ripoll i ofereix una visió global sobre la societat de la primera meitat del segle XIX.