lunes, 23 de diciembre de 2013

FOTOGRAFÍA AVIO DURANT LA GUERRA A LA PUNTA DE LA BANYA

Avio trimotor avariat durant la guerra Civil el  far de la punta de la banya


Per casualitat buscant informació sobre els fars del Delta vaig topar amb un bloc escrit per una descendent d’un faré de la Punta de la Banya on publica aquesta fotografia. Segons explica ella mateixa es tracta d’una vio que es va avariar y va aterrar per a ser reparat. Es la primera fotografia que he vist en terra d’un avio militar en el delta de l’Ebre durant la guerra (volant n’hi varies, moltes d’elles de quan la Legio Condor estava en la Base de La Sénia).

Fotografia de: Anna Planells Sanchez

Historial d’aquest aparell

Aquest avió, model Fokker VIIb-3m (nº de serie del fabricant 5353, últim avio d’aquest tipus fabricat en la fabrica de Fokker, dotat amb una torreta de ametralladores, motors Wright R975, hèlixs tripales i patí de cua i com a model militar dotat de portabombes sota el fusellatge) va ser entregat en Carabanchel Alt abans de la guerra (gener de 1934) a les unitats aèries espanyoles per servir com a model per a uns altres tres F.VIIs addicionals construïts per la companyia Loring. A mitjans del 1935 es van completar aquests avions i els quatre es van posar en servei colonial amb base a Cap Juby i Villa Cisneros en l’Àfrica Occidental Espanyola.

Perfil extret de la pagina Network54; Perfil original: “Enciclopèdia de la Aviacion Militar Española” de editorial Quiron


El Fokker VII 20-1 va ser traslladat durant la insurrecció militar a Madrid pel capità Félix Sampil, portant el Capita Angel Sales i altres funcionaris de l'esquadrilla africana de llicència. Quan va esclatar la guerra aquest avió es trobava en la base aèria de Getafe i es va unir al bàndol republicà, de fet fou l’únic F.VII militar usat pels republicans; aviat es dedica a missions de bombardeig. Així algunes fonts afirmen que a principis de setembre va ser emprat en el breu atac republicà a Osca i després va ser traslladat a Bilbao per reforçar el front nord, on es perd definitivament el seu rastre. Els primers mesos de la guerra foren un caos , y les informacions son sempre difuses, y molts cops contradictoris...

Per tant la fotografia fou realitzada durant els tres primers mesos de la guerra , possiblement en Agost-Setembre del 1936. D’aquest avio no hi ha moltes fotografies, i les existents son del moment en que es fabrica y de just abans de ser entregat a les forces armades Espanyoles, per tant es una fotografia excepcional.


Fons:les fonts son múltiples en Internet, poso varies fonts:



Fotografia:

Perfil en color:

y Finalment:
Pagina indispensable sobre la aviació durant la guerra Civil, es nota el pas dels anys y un disseny arcaic, però com a conjunt les dades que aporta es impressionant, a mes de adjuntar l’origen... cosa entranya!!!.

Inclús existeix una maqueta d’aquest avio:


viernes, 9 de agosto de 2013

Modificacio de "Maniobra de distracció durant la batalla del Ebre 25-juliol-1938"



http://juliofranchbertomeu.blogspot.com.es/2012/06/maniobra-de-distraccio-durant-la.html

S'ha afegit un planol de detall dels combats

VARIES QÜESTIONS SOBRE EL NOM DE LA CAVA

Ara que venen festes...

L’historia del nom de la Cava sempre a donat peu a moltes hipòtesis, unes mes populars i altres mes científiques. Sense cap dubte una de les teories mes populars es el es d’origen àrab, arran d’un assentament establer abans de la reconquesta cristiana  anomenat “Al-Kabtil” (nom del capitost de aquest assentament Al-Kabtil=La Cava) i que estaria ubicat en la desembocadura del Ebre del segle XIV-XV, o be també hi ha gent que defensa l’origen Viking en referència a l’existència d’un assentament Normant anomenat pel geògraf àrab Al-Himyari en el mateix lloc i que s’anomenaria “Al-Askar” (aquesta teoria sosté inclús que aquest es el motiu que hi hagi tantes persones roses en el Delta...). Una altra teoria també fa referència a l’origen àrab com a derivació de “Kacba” (en àrab “Casa de forma cúbica”), sense oblidar com a derivació de “Acabar”,  o sigui on “acaba” el riu Ebre, i finalment també existia una opció en que prové de l’acció de “cavar”, fent referència a cavar per obtenir regalèssia, molt abundant en el delta.

Totes aquestes teories s’han anat repetint de generació en generació, però durant molts anys ningú ha pogut validar de forma feacent l’origen d’aquest topònim. Davant aquesta afirmació inicial al lector li poden sorgir varies qüestions:

Que faig escrivint un article sobre el topònim de la Cava? dons per que he estat llegint uns articles digitalitzats que aporten una base documental com a origen d’aquest topònim.

On varen aparèixer aquests documents? Dons en un lloc estrany, molt estrany... en documents judicials que tracten sobre la propietat de la partida de la Punta Grosa.

Que es el conflicte per la Propietat de la Punta Grossa? Actualment ningú recorda quina es aquesta partida, aixo es deu a que actualment es mes coneguda amb el nom de Jesus i Maria..., efectivament va existir un procediment judicial per determinar de qui era Jesus i Maria!. Segons el Pleit, quedava delimitada pel Mas d’Avall, la partida de Camarles i el propi Riu. En aquella època el riu no seguia la llera actual, per saber per on discorria cal recordar que la separació entre la partida de Jesús i Maria i la Cava discorre mes o menys per l’actual Avdg. Generalitat en busca del riu. Es podria dir que aquesta era l’antiga llera del Riu (mes o menys, el riu es viu...).

Inicialment el terreny de la Punta Grossa no tenia gaire valor, terrenys salobres i poc productius on l’únic que s’extreia era regalèssia i sosa... Però al llarg del se gle XVII es produïren una sèrie de crescudes que fertilitzaren el terreny i milloren la qualitat del sol, això porta a que alguns colons que en base a la legislació vigent a Tortosa, s’estableixin i reclamen la propietat de les terres, al considerar que son terrenys comuns, aquesta ocupació topa amb l’oposició de varies famílies de Tortosa, que havien escripturat aquestes terres, però que no les ocupaven. Aquest conflicte d’interessos origina un pleït sobre la propietat i en aquest llarg procés les dues parts aporten documents, informes i en resum fan un recull sobre l’historia de la colonització d’aquest tros del Delta.
Entre aquests documents apareixen escrit que diu el següent:

Aquest escrit incorpora aquest planol que resumeix la situació:

“Por los años de 1660 por particulares conveniencias de algunos vezinos de Tortosa, se abrió una acequia en la tierra firme del frente opuesto de uno de los dos extremos de la heredad designada que se nombro La Cava, i luego la fuerza de las aguas del Ebro que la cogían de frente abrio tal cauce que varraron su antiguo curso, dirigiéndose por el que le proporcionó la obertura de la Cava mencionada”

Aquesta “Cava” es l’actual llera del Riu? A títol personal crec que no, que fou l’origen del actual llera, crec que si, ara pesaré a desenvolupar el meu raonament:

a) Com a premissa inicial considerem com es la secció del delta. En un delta la part mes elevada es la mes propera al riu descendint a mesura que ens apartem d’aquest riu (tot el contrari del que succeeix en un vall, on la part mes propera al riu coincideix amb la zona mes profunda), traduït a un exemple que tots podem identificar del nostre poble, el desaigüe del Prestamo i la zona dels Torreros son les parts mes profundes del Poble, essent a mes la zona mes apartada de la llera del riu del poble, un altre exemple es el canalet que discorre per la vora del Riu i que dona aigua des de la vora del riu cap a la resta del poble. Això implica que obrir una sèquia cap a la part mes profunda te una dificultat relativa, a mes aquesta sèquia es pot convertir fàcilment en una via de sortida en cas de riuada, encara mes si es realitza al inici de la corba que prenia el riu ... (Es van triar-se el lloc per obrir un canal de reg !)

2) un cop oberta aquesta via, cap a on aniria el riu? dons cap a una zona profunda, en aquell moment pròxim a aquesta zona nomes existia una zona deprimida respecte el riu, la actual basa del Canal Vell, per tant seria cap allí cap on aniria el riu...

Antiga llera de Riu i “Lo desaigüe de Cava” (Origen Plànol ICC i Base Geologica IGC)

3) Si fou així queda algun rastre d’aquesta llera? Si, en el plànols anterior del ICC hi ha indicat un “desaigue de Cava” que va direcció al canal vell, a mes en el plànol geològic de Catalunya queda indicada el que sembla una antiga llera de riu que discorre just a la vora d’aquest desaigüe, però en cap plànol antic queda relaxat aquest braç de riu. La solució es troba en un dels plànols del treball de Victor Molinet Coll (ja usat en treballs anteriors) basat en un plànol de la tesis de Maldonado del 1972 on s’indica que efectivament va existir aquesta sortida però durant un període curt de temps que sembla coincidir mes o menys amb el període que reflecteix l’escrit anterior (Finals del Segle XVII i el segle XVIII). Aquesta desembocadura no tingué gaire vida ja que no tarda ni un segle en quedar cegada i oblidada... (¿podria ser per la gran avinguda del 1787...?). Un cop Cegada la llera fou utilitzada com a salines, i aqui acaba la seva historia, no he trobat cap mes menció a aquesta desembocadura oblidada... Malgrat tot el seu curs actualment es relativament fàcil de localitzar, per dins al poble el antic curs del riu discorre entre el Carrer St. Roc i el Carrer Vicente Alexandre...

Plànol utilitzat en el treball de Victor Molinet Coll, que adapta un dels plànols de la tesis de Andres Maldonado Lopez (1972)

Per tot això i com a conclusió final em pregunto si no serà aquesta la Cava original? No serà aquesta la Cava que va donar nom primer a la partida i desprès al nucli urbá?


Bibliografia:

- “Conflictes per la terra al Delta de l'Ebre a l'època moderna: la Punta Grossa” / Xavier Ribas. Revista “Recerca” 1999: http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27089/26923

- “Els Orígens d'un topònim : la Cava” / Xavier Ribas Vilanova. Revista “Soldo” 2003 Pag.17:

- “Recuperación del Delta del Ebro I. Recuperación de la configuración del Delta del Ebro 4. Evolución histórica del Delta del Ebro”, Victor Molinet Coll http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/3322/7/55870-7.pdf

miércoles, 7 de agosto de 2013

Pànols Antics del Delta (VIII): Descripció Grafica i Escrita del Delta al 1634.

En espera de reprendre l’estudi de com ha canviat el poble des de el plànol del 1887 amb l’actualitat. Avui publiquen una ressenya de l’obra de Pedro de Texeira: “La descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos”, realitzat al llarg de nou anys i publicat el 1634, es un dels grans treballs cartogràfics del segle XVII i representa un dels esforços cartogràfics mes importants de la monarquia hispana. Format per 173 pagines i 116 imatges amb color de la península i del mon. Respecte les peninsulars s’inclouen 11 plànols de Guipúscoa, 5 de Biscaia, 5 de Castellà (Cantàbria), 9 de Lleó (Astúries), 19 de Galícia, 21 de Portugal, 16 de Andalusia, 2 de Murcià, 5 de Valencia i 6 de Catalunya.

Aquest Atles esta dividit en dos parts. La primera, la “literaria”, amb informació sobre la geografia, la historia i la població, que es conserva en tres manuscrits conservats en Madrid (Biblioteca Nacional), Viena (Biblioteca Nacional) i Londres (British Library). Respecte al apartat de la cartogràfica durant molt de temps es va considerar desapareguda fins que fou trobada de forma casual una copia en la Biblioteca Nacional de Viena el 2000(1).

Recopilat i publicat per l’editorial Nerea, es una joia per als aficionats a la cartografia antiga (això si una miqueta cara: 75 €). D’aquest llibre, el text a dia d’avui es parcialment consultable per Internet al “Google books”, no obstant l’apartat dels mapes no es totalment consultable (no oblidem que es un llibre que esta a la venda..., si algun l’interessa ha de comprar-lo...), i entre els planols consultables sols he trobat el plànol de la ciutat de Tarragona (Fantastic!, tant per l’us dels colors com del grau de detalls...). Tornant al text, en les pagines 354 i 355 (2) surt la descripció que donava del Delta de l’Ebre, però... vaig pensar la descripció esta be però sense un plànol... trobava que quedava una mica coixa, així que vaig descartar inicialment la seva publicació, no obstant fa unes setmanes, totalment per casualitat, vaig topar amb un treball on estudiaven aquest Atlas centrat en les costes de Catalunya i especialment en el seu apartat gràfic, i ohh! Aquí si havien adjuntat la reproducció del Delta del Ebre! (3), (però no el text originari...) i vaig pensar que no seria mala idea ajuntar les dues coses...quedant així:

 “De la parte septentrional del Río Cenia(…), enpieça la costa del Principado de Catalunia, siendo su primer lugar y más meridional Alcanal situado poco más de media legua de la costa. Y de la boca de dicho río La Çenia una legua y media Aze la costa una cala que llaman Cadanol. Y a la entrada Della de la parte de septentrión está vn lugar del mismo nombre junto a una punta. Ydella a la de vna ysla que llaman del Oliuer, que queda a la parte del leuante, se aze la entrada del famoso puerto de los Alfaquez.  Es este puerto el mejor de toda la costa deste Principado. Capaz de grandes armadas de nauíos y galeras. Tiene dentro, junto a la marina, vn lugar que llaman San Juan. Y en la ysla, a la entrada, tiene vna torre que llaman del mismo nonbre de la ysla, torre del Oliuer. Y pasando adelante se azen cozidas con la tierra otras munchas yslas, como se muestra en la tabla, en vnas de las quales por donde se entra en el mar el ríoEbro  diuidiéndole en dos bracos.

Tiene en las dos bocas dos torres llamando a la que queda más a la parte del leuante torre del Sol y a la otra de la Curta. Desta ysla a la parte del poniente se entra el mar y aze vn puerto y ensenada que llaman la Ampolla, donde dan fondo munchos nauíos.”



Fons documental i Bibliografia: 

(1) Article publicat en el diari el Pais arran de la publicació del llibre de l’editorial Nerea que explica com es va produir el descobriment del atlas en Viena:



(2) Evidentment el text s’ha extret del llibre “El Atlas del Rey Planeta. La «Descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos»” de Pedro Texeira (1634) Publicat per Editorial NEREA SA, (En les pagines 354, 355, 356 i 357 es descriu tota la costa catalana consultable per Internet):


(El text originari esta en la “Biblioteca Nacional” a Madrid i no esta digitalitzat, no obstant en la seva hemeroteca digital on hi pots trobar molta documentació i informació de totes les èpoques i llocs... tenen documents digitalitzats des de mitjans del segle XVII destacant la gran quantitat de publicacions digitalitzades del segle XIX i primer terç del segle XX)

(3) El Plànol esta extret de “El mapa de Cataluña y las vistas de sus ciudades en el atlas del rey planeta de Pedro de Texeira (1634)”, realitzat per: San Antonio Gómez, Carlos de; Velilla Lucini, Cristina i Manzano Agugliaro, Francisco (No nomes surt el plànol del Delta surten tots els plànols referents a Catalunya del Atles):

sábado, 13 de julio de 2013

10 DE JULIO DE 1938: BOMBARDEIG AERI DE LA CAVA

El dia 10 de juliol del 1938, 15 dies abans de l’inici de la Batalla de l’Ebre i en plena ofensiva nacional sobre Llevant, La Vanguardia publica la següent noticia.


Es la primera noticia que deixa constància d'un bombardeig aeri en el nostre poble. Desconec quin tipus d'avio realitzar l'acció, intentare buscar mes informació...

martes, 25 de junio de 2013

Jornada portes Obertes al Vaixell Thetis

19 de Juny del 1813 una forta tempesta va fer embarrancar un mínim de 5 vaixells a la desembocadura de l’Ebre. un d'aquests bucs fou localitzat ja fa uns quans anys un poc mes al sud del antic far de Buda. Aquest vaixell de carrega militar formava part d’una flota britànica que es retirava a Alacant després d’intentar atacar Tarragona. Avui dos-cents anys (quasi dia a dia ) el Vaixell Thetis fa una jornada de portes obertes (que es repetirà dema) sobre el material recuperat en aquesta campanya, que ha durat 1 mes, en la que s’ha extret material que es mostra als visitants, com en altres expedicions, s’han recuperat molta munició de fusell, però també granades d’artilleria de gran calibre y diferents instruments i monedes.


Granades d'artilleria

Monedes (inclus una acunyada a Reus), botons, bales de plom, empunyadura de sabre i altres instruments


Segell amb el nom del capità, raspall, números de plom, part del rellotge de sorra i altres elements


Llàpis


Tapes de barrils de Bales, part d'un crucifix y rebló del casc


Peça d'arrtilleria recuperada


Detall de tapa de barril on s'aprecia el nombre de bales y la data


Mes tapes de barrils de munició de fusell


I ara unes quantes fotos del interior del Thetis, vaixell propietat de la Generalitat i adequat per a la investigació subaquàtica.


Un dels Dormitoris de la tripulació amb alguns visitants molt familiars


Zona de treball dels bucejadors amb el seu equip


Un grumet...


Pont

Sense cap dubte una visita interesant, amb un personal que molt amablement explicaben el que representaba cada cosa, quin us es feia i com treballen per poder recuperar un trosset de l'historia del Delta.

domingo, 17 de marzo de 2013

Pànols Antics del Delta (VII)





Plànol de Cristobal Antonelli. Fortificaciones Mapes Generales (1580)

            Internet cada dia pot donar-nos sorpreses, al ofereix-nos mes i mes informació, tanta que es fa difícil abastar-la completament, això es el que ens passa a molts curiosos...

            Durant mesos he anat recopilant informacions sobre planols antics i de cop, quan crec que disposo de molta informació, em topo amb un article publicat per Jordi Gilabert Tomás en el numero 8 de la revista Recerca del 2008, que parla del Port Fangós i l’expansió mediterrània de la Corona d’Arago, inicialment no semblar que em pugi aportar res sobre la geografia del delta però... M’ho llegeixo per curiositat i llavors SORPRESA!

            En aquest article es comenta l’existència de dos plànols del delta, un, el mes modern, es del 1798 (aquest no esta disponible a internet, miraré si un dia pujo per Tortosa amb temps i em passo per l’Arxiu històric de les terres de l’Ebre per mirar si el puc estudiar...), però el que em sorprèn es el segon planol. Es el mes antic dels dos, tant antic que es quasi coetani de Cristofol Despuig,  o sigui de finals del segle XVI. Intrigat m’he posat a buscar-lo per internet, l’he cercat, i l’he trobat, es consultable per internet (malgrat que te la marca de “Ministerio de Cultura Archivos Estatales” i amb una resolució no molt bona), es el que reprodueixo a mes de posar l’enllaç . i com a complement, adapto una part de l’article de Jordi Gilabert per descriure aquest plànol, ja que en l’article original no hi consta, i com a grans trets coincideixo amb la descripció que exposa...

            “Aquest arquitecte (Cristobal Antonelli) va rebre l’encarreg del monarca Felip II de construir, l’any 1580, el sistema defensiu de la badia dels Alfacs, que patia continuament els atacs dels coprsaris Berberiscos. El proyecte consistia en quatre torres artillades que podien controlar tot el port. Es tractava de les fortificacións del Codoñol, Sant joan, l?aluet i el Carregador. Antonelli, per iniciar el seu encarrec, va elaborar uns mapes detallats del Delta,una mena de Plànols de situació dels que s’utilitzen en els proyectes d’Arquitectura i que ara estan dipositats al archiu de Simancas(...). En el seu treball es poden identificar tots els elements importants del Delta d’aquell moment i fins i tot es pot establir una correlació suficient amb la situació actual. De nord-est a sud-oest, en el sentit de les agulles del rellotge, podem resseguir l’Illa de Mar, envoltada de dos braços de riu, el riu Fondo i el riu de la Saida que era la desembocadura principal de l’Ebre en aquell moment i que ho continuaria essent fins al 1660; la torre de l’Àngel Custodi a la mateixa bocana, que s’havia acabat de construir l’any 1575 per impedir les penetracions corsàries riu amunt. Més al sud, quatre grans sèquies, probablement rius secundaris antics, que surten del braç principal i aboquen la seva aigua dins d’una gran llacuna, la més gran de totes, que l’arquitecte denomina “Pantan” i que és evident que es refereix al Pantà de Despuig, o sia a Port Fangós. Continuant cap al sud apareixen altres informacions molt interessants com la ubicació del Rec Vell, sortida altmedieval del riu, i el complex de les llacunes de la Tancada i Encanyissada que encara estan obertes a la badia. També, més amunt, la gran llacuna d’Algadir de la qual avui no queda cap vestigi i, finalment, els Alfacs, en fase de creixement important. (...) Algunes de les sèquies que penetren al Pantà les podem identificar, la qual cosa ens confirma la precisió del plànol malgrat que no estigui fet a escala.”

            A mes en aquest article dona unes pinzellades sobre l’origen, crec que finalment clarificat i contrastable, sobre un dels enigmes del Delta, l’origen del topònim de la Cava, però això es una altra historia...

_____________________________________________________________
Origen Documentació Gràfica:

Documentació Escrita: Recerca, 12 (2008) “Port Fangos i l’expansió Mediterrània de la Corona d’Aragó”. Jordi Gilabert Tomàs

martes, 1 de enero de 2013

Rebut compra dels terrenys dels estudis i piscines de Jesus i Maria



Rebuts d'un soci que es van fer per a l'adquisició dels terrenys on actualment esta ubicat el col.legi de l'assumpcio y la piscina de Jesus i Maria, on inicialment es pretenia construir un club de tenis. Primerament es realitzar un pagament de 2.000 pts. i posteriorment un segona aportació de unes altres 10.000 pts.


Document pel que es cedeixen els terenys i instal.lacions al Ajuntament.