martes, 24 de octubre de 2023

24-10-2023- Historia recordada dels Enterros d,abans a La Cava

 En esta publicació, vaig a explicar, com veia, vaig coneixer i com eren los enterros a La Cava desde primers,del 1950, hasta lo que tothom coneixem, aixo, es una explicació, exclusiva meua.

Abans lo difunt sempre normalment moría a casa seua, i quan lo metge dia, que estaba acaban, normalment, la persona, patia molt, no havien los mitjos, que estan avui, de sedarlos, u pera que no patiguessen al morir.

Quan pasaba aixo, la familia, feia corre la veu, i a partir, d,alli, Familiars, Veinss, Coneguts, i mes d,un.a, per Chafarderia, per la nit principalment anaben a casa del, malalt, a VETLAR, recordo, que habia gent, que prefería anar de PRIMA (desde  ancabat de sopar, 10-11, a les 2-3-4 ) ne havien que la preferencia d,ells era de MATINADA, (a partir de 3-4 mati, hasta les 7-8, que clareixaba lo día) , durant, la nit los que anaben a VETLLAR, se repartien per tota la casa, entraben a vore al moribun, i ancabat, per tota la casa, inclus si no habien prou cadires los veins ne portaben, se parlaba de , i ancara alguna vegada,  s,ascoltaba, alguna riota, com si estesen de festa, la familia iha ntenía la roba negra preparada, pera quan arribes lo mument, ficarse de dol riguros, durant la nit, lo cafe de TUPI, no paraba, i tame, alguna vegada, servien CALDO de gallina.

Quan arrivaba lo moment, final, allabons iha s,ascomensaba lo llanto fort, ficats de negre riguros, avisa al Ocaso, i allabons era Lola del Ocaso, la que agarraba lo, timo, d,encarregarsen de tot, lo protocol, recordo que quan entraba per vestir al difunt, que ella no volia a dingu dins, li dien ¡¡Lola, que quede guapet!!, ¿ ( a un mort dixarlo guapet) ?, quan acavaba, iha deixaba entrar, algú i no pocs, dien  ¡¡ Pareix que sen rigue !!, ¡¡ que be a quedat, pareix que dorme !!. UN QUAN ESTA MORT, ESTA MORT, IAU, pero algo s,habia de dir.

Allabons, si era estiu i feia molta calor, s,anaba a la fabrica dels sifons, i se compraben barres de gel, i en ribells, se ficaben  baix de l,ataud, que sempre si ficaba dalt de dos caballets de fusta, allabons Lola, iha parlaba en la familia, pera l,hora de l,enterro, iha com ara habien de pasar unes hores, abans d,anterrarlo, en lo cos pressent, mort, a casa, senties dir, cada cosa, que ancabat que u penses, no sap ni Jo ni Tú tampoc lo que pensar,  ¡¡¡ Fiiiillll......., meuuuuuu....., quina consiensia me dones  que iha no te vorem mes !!!, habia persona que era molt escandalosa, plorant i parlant del difunt, pero Jo com era observador, en lo menut que era, i estes, persones, nols vaig vore, caure m,ahi una llegrima.

De casos que men recordo que se dia, Jo no u vaig sentir dir m,ahi, que una dona , ploraba a l,home, i dia ¡¡ Fiiiiillll......., meuuuuuu......, quina consiensia me dones, que iha no ne podras mingar mes de col arros i fesols, en tant que t,agradaba !!

Esta atra si que u vaig sentir i vore, se mort lo Vell, i la dona era una de les campeones, de fer l,aspectacle, ils Fills, van comentar entre Ells, xeics que farem en la Mare, i un que era lo mimat i a l,unic que li feia respecte, los diu iha men ancarregare, Jo, ( ASCOLTE SOBRETOT LO QUE LI VAIG A DIR, SI PLORA M,HA D,HA PLORAR ASIÑORADA, SENSE CAP CRIT DE CAP MANERA), aixo es veritat, eh

Be allabons se feia lo bando, Jo recordo, del primers de fer bandos va se TRAMPES, que sempre comensaba SE HASE SABER, U EL QUE QUIERA IR, los feia a pulmó, en bicicleta, i se sentien MOLT MES MILLOR QUE ARA.

Quan arribava lo,hora de l,anterro, aixo poc von recordareu, pero vos u dic Jo, un bon rato abans, sortia de casa del difunt de cara l,asglesia, un grup com aminim de una dotzena d,homens, caminan, en la carretera, d,allabons, pareixia un desfile militar, pero sense, ni marcar lo pas, ni guarda fila, entre ells anaben parlan aspaietet, aon anaben ?, pos Jo vos u diré a buscar al reto i acompañarlo a casa del difunt,  i al cap d,un rato ihaanaba, lo comitiva lo reto d,abant, en dos ascolanets, ils homens , detrás, quan arribaben a la casa del difunt, lo reto entraba, alli, al cuarto que estaba lo mort en cos pressent dia unes paraules en llatí, i ascarrichaba en aigua, l,ataud, iau, ataud tapat, i paca misa, al sortir de casa, la caixa, allabons si que s,ascomensaben los plos, crits, de llantos, fortissims, pareixia que se desafiessen, avore que cridaba, mes, aixo u sentía un crio, i de veritat, vos dic, que provocaba, terror, pero aixo, era comú, en los anterros, aquí a La Cava, allabons lo capella, abans d,arribar a l,asglesia feia parades, cada 2-300 metros i rezan sempre, 

Una vegada a l,asglesia, la misa e lo cos present, la feia mooooolt, llerga, (debia de pensar lo reto, algú, ve poc, a misa avui, us apañare Jo), 

Ancabat d,este protocol, de la misa , allabons, s,acompañaba, al mort, (dien que abans l,acompañament, arribava hasta lo cementeri), Jo lo vaig coneixer, hasta la revolta de l,antigua Cambra Arrocera, que alli, iha una creu, de quan van vindre misioneros, l,any 1954, ancabat d,uns anys, se va ascursar l,acompañament hasta als dels Castañeros, i com  a últim, iha hasta l,asglesia, i alli se despedia, lo dol.

Com podeu vore tot ha cambiat, lo reto Gabriel, al cap de poc, temps, va dir que l,anes a buscar lo coche, que d,acaminar res, moltes cosses han cambiat, per bé i mes en ferse los tanatoris, lo que ancara continua , es lo morbo, pero  aixo ha segut i sira sempre.