jueves, 21 de junio de 2012

Plànols Antics del Delta (V)





1.3- La “Comisión Hidrográfica”, el “Instituto Geografico” i la España del segle XIX (2)

Retornant a l’evolució de la “Comision  hidrografia”, el 1860 el vapor "Piles" inicia l'aixecament de les costes peninsulars i de les illes Balears sota comandament del Tinent de Navili Fernández Coria (1860-1864), substituït per José Montojo Salcedo que dirigí els treballs des de el 1864, fins el 1876, i que durant la seva direcció tingué que sofrir les convulsions espanyoles de meitat del segle XIX: La guerra del Pacífic del 1863 ( Encara no entenc a qui se li va ocorrer una guerra entre España i l’aliança del Perú i Xile quan España ja no tenia territoris en l’Amèrica del Sur...), "La Gloriosa" del 1868 ( Abraçada de Vergara i deposició de l'Isabel II), l’assassinat de Prim 1869, el regnat de Amadeu de Saboia 1869-1873, la primera república 1873-1874 ( quatre presidents en un any, tot un record...), la Insurrecció Cantonal 1873 ( o una espècie de Anarquisme abans de Bakulin...), la segona guerra carlista 1874, la insurrecció de Cuba 1875 i finalment la restauració 1874 ( "Donde Vas Alfonso XII..."), tot això en deu anys... Ole, ole i ole!!! ( imagineu com haurien acabat els brokers de la Borsa si llavors existís la prima de risc...)

No obstant aquest estat de coses, la Comision Hidrografica aconsegueix fites importants i per al 1876 ja s’havien aixecat les costes des de Huelva fins als Alfacs (només aturades duran la guerra contonal del 1873), donada la magnitud de les tasques hidrogràfiques encarregades s’assignen dos bucs mes a les tasques hidrogràfiques, el vapor Auxiliar "Relampago" i la falua "Caiman", a mes de instruments nous de origen francès que comencen a arribar a partir del 1860. Es en aquestes circumstancies que arriba al directori de la Comissió Rafael Pardo de Figueroa que la dirigí fins el 1887, sota el seu mandat es finalitzaren les tasques de aixecament fins a la frontera Francesa i es procedir a realitza els càlculs i correccions de tot el realitzat fins llavors. es en aquest període en que s'aixeca el plànol de les boques de l’Ebre del 1880 (ja publicat), i també els dos plànols que s'adjunta corresponent al semidelta dret, Aixecat entre el 1878 i 1880 i el semidelta el esquerre, aixecats entre el 1886 i el 1887, tots dos finalment publicats el 1887. A diferencia del plànol del 1856, aquests plànols incideixen mes en la costa, (evident, son mapes nàutics), i la informació que aporten es menor, però per contra la seva precisió es major.

FI DE LA PRIMERA PART
_____________________________________________________________
Origen Documentació Gràfica:
Els dos Plànols que es reprodueixen esta extret del Institut Cartogràfic de Catalunya.


Llibres Recomanats:

"Instrumentos y Trabajos Geodésicos de la Armada: la Comision Hidrográfica de la Península y el observatorio de San Fernando (1859-1887)", F. Jose González González i M. Berrocoso Dóminguez: Article Publicat pel "Consejo superior de investigaciones cientificas" i consultable en Internet, d'on s'ha extret molta de la informació que aportem en aquest article.

Plànols Antics del Delta (IV)



1.3- La “Comision Hidrografica”, el “Instituto Geografico” i la España del segle XIX (1)

Desprès de les turbulències del període napoleònic, seria de esperar que la situació general millores, però mentre Europa inicia el camí de la industrialització, España retorna al passat despres del bru periode liberal, posteriorment perseguits per la Inquisició que continua actuant contra la Bruixeria i els lliberals (que son posats al mateix nivell que els Heretges), així per exemple en una epoca tant tardana com el 1826 moria l'ultima víctima de la Inquisició Cayeta Ripoll, un mestre d'origen català ajusticiat en València, de una forma força realment patética y molt surrealista (de fet Dali hauria flipat...), m'explico, la Inquisició volia que els executats ho fossin a la foguera, però per aquella època era evident inclus per als que el jutjaren, que allò era una salvatjada i no donaba molt bona imatge, així que per complir les formes, el penjaren a la forca, i a sota posaren unes fustes pintades simulant les flames... "Spain is diferent" ( Sort que aquells temps ja son passats...,Ara estem en el segle XXI i això ja no pot passar, o si?. Aquests dies (Maig del 2012) s’està jutjant a Javier Krahe per una pel·lícula gravada el 1979 en que simulava que cuinava un crist..., realment algu pot trobar-ho de mal gust, pero portarlo als tribunals amb el que cada dia surt a les noticies... En el que si que hem evolucionat es que no demanen que se'l cremi a la foguera, solament li demanen una indemnització milionaria, a favor de l'esglesia Catlolica esclar...) El Segle XIX es potser un dels períodes mes complicats per al Estat espanyol, amb la invasió Napoleònica, la guerra de independència, la independència de les colònies americanes, les Guerres carlistes i el "Tigre del Maestrato", "La gloriosa", el General Prim, la restauració i amb ella l'inici de "la Renaixença".

Be tornem al tema que ens afecta, malgrat aquest estat de coses tant espanyol, el 1816 es Crea el "Cuerpo de Ingenieros Hidrógrafos", i el 1820 es parla de un projecte de una carta geogràfica general de España. Però tot això no es mes que fum, com tantes coses que han passat i continuen passant en el Regne de España, la realitat es que no serà fins 1844 en que es crea un dipòsit d'instruments en Cadiz i es reben divises i diners per adquirí nous instruments (o sigui durant mes de 3 dècades, no s’adquirí cap instrument nou, i els bucs usaven cartes i instruments de feia mes de trenta anys... Per un altra banda el 1854, una sèrie de militars promouen la creació de la actual xarxa Geodèsica, desenvolupant un aparell de medicio que anomenaren "aparato de Ibañez", que era revolucionari per a l’època i que era força precís. Es també d'aquesta època la creació del "intituto Geografico" sota la direcció del Coronel Ibáñez (El mateix del instrument anterior). D'aquesta època naix el plànol que recollim en aquest punt, formant part de un plànol de la província de Tarragona realitzat el 1858, pel Tinent Coronel d’Enginyers Francisco Coello.

Aquest Plànol es el darrer plànol que tinc constància realitzat abans de l’obertura del canal de rec de la Dreta, cal destacar la gran quantitat de dades que inclou, que satura el poc espai que hi ha, fent difícil la lectura, destaco l’existència del poblat de “El Bosch” (al actual Prego), les cases dels Pilots (en la Catxa), també surten dos canals del estany del Illot, (podrien ser els canals on estaven els Ponts dels Moros?). També consta la existència de l'emplaçament humà anomenat aquí  “Punta Grosa”, (anomenada en les memòries de l'oncle puncheta, també publicades en aquest bloc). Així com l’emplaçament de les torres defensives del Delta (la majoria sembla que abandonades).

Un cop comentat aquest plànol, continuem avançant, es en aquesta època que s'introdueix la idea de la navegació a vapor pel tram inferior del delta, obviant les fantasies escrites des de la cort de Madrid, amb l'objectiu de que com Madrid no te mar, fem que la mar vingui a Madrid... De forma mes seriosa, el 1847 una sèrie de enginyers Francesos estudien la possibilitat de fer l'Ebre navegable per a vapors, que portarà el 1851 a la concessió per canalitzar l'Ebre al Enginyer Francès Isidor Poucet, que el 1852 transferiria aquesta concepció a la "Real Compañia de Canalización del Ebro" (amb capital majoritari Francès i Belga, i minoritaris Angles i Espanyol), però degut a les obres a realitzar no serà fins el 1857 en que s’inicií la navegació amb vapors.

Un altre fet lligat a la navegació comercial de gran importància, es produeix el 1861 en que es redacten els projectes per a la construcció dels fars del Delta (el de l'Illa de Buda fou en el seu moment la construcció metàl·lica mes alta del Estat).

Però aquesta renaixença de la navegació topa amb la implantació del Ferrocarril en España. El 1848 s’inaugura la línia de ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia regular de la España peninsular (la primera del Regne d'España es construí en Cuba el 1837, i un altre ferrocarril carboner sembla que ja existia en Astúries). Però no serà fins la inauguració de la línia de Barcelona-Saragosa el 1861 i especialment la línia de Barcelona-Valencia (amb estació en Tortosa) inaugurada el 1868.

De resultes de l’aparició del Ferrocarril la navegació marítima topa amb aquest competidor i finalment portarà al 1873 a que la reial companyia entri en fallida, encara que la navegació fluvial continuarà, agonitzant de forma lenta però inexorable fins el 1929 en que el vapor "Anita" deixa de navegar.

_____________________________________________________________
Origen Documentació Gràfica:
El Plànol que es reprodueix esta extret del Institut Cartogràfic de Catalunya.

Llibres Recomanats:
"Inquisitio", Alfred Bosch.: Explica de forma novel·lada la historia de Cayeta Ripoll i ofereix una visió global sobre la societat de la primera meitat del segle XIX.

Plànols Antics del Delta (III)




1.1- La il·lustració i el plànol del delta de 1777:

La Il·lustració en espanya comença amb el regnat de Carlos III que porta a España un període relativament bo, pero especialment bo per a l'armada, a mes de impulsar un reformisme general de gran importància, (sinó pregunteu als Rapitencs, que li han posat el nom a la seva vila i l'han fet Sant...), període que acabarà de forma traumàtica amb la batalla naval de Trafalgar i les posteriors guerres napoleòniques, que faran que la corona espanyola perdi el protagonisme que fins aleshores havia exercit tant en Europa com en Amèrica (no cal oblidar que abans de Trafalgar España era la tercera potencia Mundial, amb la segona flota mes important del mon, Hollywood ha fet molt de mal a l’historia naval espanyola...).

En aquesta època brillant apareixen mariners que destaquen no sols a nivell estatal, sinó a nivell internacional, i es en aquesta època que en Cadis es crea el 1753 el "Real Observatorio de Cadiz". Aquesta institució fomenta la investigació hidrogràfica, o be directament o be arrendant els equips a altres i supervisant els resultats. Així promou entre altres les expedicions de Tofiño per l'aixecament de les costes espanyoles (1783-1789), l’expedició de Malaespina al voltant del mon, o les de Churruca al estret de Magallanes. De resultes d'aquest període tant favorable sorgeix el plànol adjunt a aquest article. datat el 1777, representa el delta amb una notable precisió (donat els mitjans de que es disposava en aquelles dates), d'aquest plànol cal destacar que el port dels Alfacs estava ja clarament delimitat, el fangar estava en fase de creixement i que la desembocadura principal no era per la gola de Tramuntana, era per Migjorn, però també es remarcable la existència encara de la antiga desembocadura per Illa de Mar. Igual com la boca que separa els termes de Amposta i Sant Jaume (l’antic Port Fangós)

Si investiguem la sortida per Illa de mar, que en aquest plànol sembla que esta cegada, però que podria ser que fos intermitentment, (com podria ser actualment Migjorn).
Aquesta sortida encara avui la podem ubicar perfectament sobre el delta actual. Com?, dons gràcies al Plànol Geològic de Catalunya E:1/50000, si consultem aquest plànol, descobrirem una pregunta que sempre m'he fet, Perquè Jesús i Maria i la cava tenen una divisòria per dintre del poble tant clara, no oblidem que mes o menys tothom sap encara avui on es el límit entre la Cava i Jesús i Maria, però per que es aquesta línia i no un altra? dons si, la línia passa exactament per on discorria aquesta boca del riu (pot ser coincidència?),  però be continuem, aquesta boca, partint de la glorieta del club de Tenis i l'alberg seguia la carretera de Tortosa fins arribar a la sèquia del "Riet de la Saida" (per això es diu "Riet"), seguint llavors entre aquest riet i el "Canal de Montaña" Fins a trobar-se amb la carretera que va a l'Ampolla, reculant llavors altre cop cap a Deltebre, resseguint el Prego fins trobar-se finalment amb el Riet Fondo en la Zona de L'illa de Falco. Del Riet Fondo, no crec que calgué explicar per on fluïa, ja que es la sèquia de Illa de Mar que circula quasi íntegrament pel seu antic curs, obrint-se a la mar per les bombes de la marquesa i pel Goleró.

Un altre punt d’interès es la existència encara de rastres de la sortida que delimitava els termes de Tortosa i Amposta per la part de Sant Jaume i que en algun lloc he vist anomenada com a basa del Aluet (curiós, inicialment l'Aluet era una gola del riu, per passar a ser una bassa, i acabar sent una platja...). aquesta Gola, no arrencava exactament de Balada, partia de un poc mes amunt, de la zona del Mas Escrivà o de Pepet lo Frare fins que es trobava amb la sèquia de Balada i el canalet dels Eucaliptus arribant al mar per la zona que actualment ocupa la urbanització dels Eucaliptus, era aquesta boca on es trobava situat el Port Fangós, mes o menys entre els Eucaliptus-la Platjola i la Tancada.

Finalment per acabar els comentaris sobre aquest plànol, voldria plantejar una pregunta: Per que el “Port Fangós” canvia el seu nom convertint-se en “La Tancada” i/o “La Platjola”? El nom del Port Fangós, deuria ser reivindicat i recuperat, si mes no donar-se a conèixer, surt ja anomenat en les Cròniques de Ramon Muntaner durant l’edat mitjana. Ja que tingué una gran importància comercial i especialment militar a partir del Segle XII fins la segona meitat del segle XIV, en que quedar quasi cegat i tingué que ser abandonat i substituït pel port del Fangar. Del Port Fangós sortiren les expedicions de conquesta de Sicília per part de Pere el Gran (partint el 3 de juny del 1282), o la de Sardenya per part de Jaume II (concentrant el 1323 una flota de 53 galeres, la major flota catalano-aragonesa dels segles XIII-XIV). Poc s'ha escrit sobre l'historia del Delta, i la que esta documentada i es fàcilment accessible ningú la Promou!, perquè no es podria intentar de fer una festa commemorant algun d’aquests fets?, Coi!, si Montblanc organitza la festa medieval amb l’excusa que la historia de Sant Jordi i el drac va passar en Montblanc!

Un cop explicat aquest plànol, continuem avançant, el 1797 es crea La “Dirección de Hidrografia” que entre d'altres tasques fomenta l'estudi de les tècniques hidrogràfiques i derivades d'aquestes de topografia. Però es aquí on començà la decadència, primer la desfeta de Trafalgar, desprès les guerres napoleòniques.


_____________________________________________________________
Origen Documentació Gràfica:
El Plànol que es reprodueix esta extret de la Pagina de internet http://wija.ija.csic.es/gt/tele/rsweb/delta/deltext1.htm#formacion , pagina molt recomanable per conèixer com ha evolucionat el delta, i algunes tècniques de superposicions de imetges de satelit y planols (malgrat els errors amb els caràcters de les vocals accentuades, que dificulten la lectura)

Llibre recomanat:

"La Ciutat Invisible". Emili Rosales.: Novel·la que narra de forma novel·lada els orígens de la Ràpita.

Maniobra de distracció durant la batalla del Ebre 25-juliol-1938


Arran de que aquest final de setmana s'ha celebrat a Tivenys la restauració de la Placa del Soldat Marcel Savoia, que combaté enquadrat en la XIVª brigada internacional. Aquesta brigada fou protagonista de una de les accions militars mes desconegudes de la Batalla del Ebre, crec que com a mínim es interessant conèixer que va passar aquell llunya 25 de Juliol del 1938.

Plànol general del pas del Ebre per Amposta

La Batalla del Ebre riu avall o els combats oblidats de la batalla del Ebre.

25 de Julio de 1938, s’inicia la batalla del Ebre, molt s’ha escrit sobre la batalla mes sagnant i absurda de la guerra civil espanyola, però molt moc s’ha tractat sobre la denominada en l’ordre d’operacions del exercit del Ebre nº 2 com a “Acción Secundaria del Sector Sur”, que pretenia segons dita Ordre “Una Brigada intentará el paso del río Ebro hacia Amposta, a fin de cortar la carretera de Valencia a Barcelona por Santa Bárbara, procurando establecerse en el Montsianell, constituyendo en todo caso, una cabeza de puente que permita ulteriores operaciones, en relación con el resto del frente.” La brigada escollida per a realitzar aquesta tasca fou una de les conegudes Brigades Internacionals, exactament la XIVª Brigada “La Marsellaise”.

Però primerament mirem quines tropes es desplegaven en aquesta zona.

El desplegament republicà des de Benifallet fins a la mar estava a càrrec de la 45ª Divisió, que desplegava uns 11.000 Homes, dividits en:

1.- 139ª Brigada Mixta amb 2656 Homes, al nord de Benifallet on enllaçava amb les tropes de la 46ª divisió.
2.- XIIª Brigada Mixta (internacional) amb 3566 Homes, entre Benifallet i Tivenys
3.- XIVª Brigada Mixta (internacional) amb 3966 Homes, entre Tivenys i Amposta, en el centre del dispositiu.
4.- 45º Batallo Dimissionari amb 782 Homes, mes al sud i que enllaçava amb la 151ª Brigada Mixta que defensava la Costa

Respecte l’artilleria en aquest sector trobem
- El 2º Grup de Canons de 9cm Plasencia Mod. 1878 de Bronze (12 Peses) en la zona de La Cava (Delta del Ebre)
- El 1º i 5º Grup de Canons de 9cm Krupp Mod. 1875 de Acer(20 Peses) en la Zona del Mas de L’Alentá (a l’alçada de BÍtem, però cap a l’interior)
- La 1ª i 40ª Bateries de Canons de 150 MLR Vickers-Terni (3 Peses) en El Perelló
- La 33ª Bateria de Obusos de 15cm Mata Mod. 1891 (2 Peses) també en El Perelló.
- LA 1ª i 2ª Bateries de Canons de 40mm Arellano (8 Peses) en la Zona Miró (Jesús i Maria)

Respecte als nacionals, des de Xerta a la desembocadura el front estava cobert per la 105ª Divisió (5ª divisió de la 10 Regió Militar, Melilla). la 1ª brigada de la 105 des de Xerta fins a Tortosa, i la 2ª brigada fins el mar. Tenint com a reserves el 1º Regiment de la 2ª brigada de la 13ª divisió (en Ulldecona). Així com la 4ª companyia del 27º Batallo de metralladores que cobria el sector des de Tortosa al mar.

L’Artilleria de que disposaven era escassa, la bateria 15/3 de 105mm i la 21/9 de 75mm.

Vista panoràmica (punt de vista del Montsianell) del front des de la riba franquista


La Batalla en el Delta del Ebre, la ocupació de l’illa de Gracia.


L’atac a l’Illa de Gracia el realitzar el Batallo internacional “Andre Marty”, amb el grup de xoc comandat pel Tinent Lefrançois, abordar amb tres barques l'Illa de Gracia, mentre que la secció del Capità Rousseau remolcava un cable per unir ambdós ribes.
A la 1:00 de la matinada, havien passat mes de 100 homes, però son localitzats i amb el foc creuat de les metralladores nacionals s'impedia el pas de mes barques, perdent-se a mes a mes algunes.
Finalment es considera que aquest intent ha fracassat i el tinent François Ruiz del EM de la brigada, passà el riu nedant portant l'ordre de retirada. Solament retornaren 40 homes.
Aquesta acció de certa importància es l’única que tinc constància que es va produir durant la guerra en el Delta, a mes donat que el poble estava evacuat, la població no va ser conscient que el nostre poble va arribar a ser front actiu durant la batalla, inclús molta gent del poble desconeix que fou ni tan sols front passiu... sols la rehabilitació parcial del niu de metralladores en el passeig fluvial de Deltebre es una senyal de l’existència de unitats en la zona, també se sap que existia un centre de comandament d'artilleria, però desconec on estava.

Val la pena recordar-ho, com a mínim per respecte als que van deixar-hi la pell.

La Maniobra de Amposta pel Molí d’Arròs (Sector Central).

El sector central del atac entre Amposta i el Molí d’Arròs fou encarregat al batallo Vaillant-Couturier, que iniciaren el pas del riu a les 0:30 amb nedadors, mentre es llençaven les barques al riu, el grup de Xoc comandat pel Tinent Masson, amb 45 homes quan creuer el riu, fou rebut amb foc de metralladores i bombes de ma, al temps que per la seva espatlla rebien també foc de metralladores del seu propi batallo, que teòricament devia de protegir-los, el resultat fou que cap dels soldats que creuar l’Ebre tornar.


Donat el fracàs absolut de aquest intent, s'ordena a la resta del batallo que es traslladi cap a Campredo per on semblava que les coses anaven millor.

Que dolent devia ser estar en una d'aquestes unitats de xoc de nit ningú sap qui es amic i qui es enemic, i les bales no distingeixen amics i enemics...

El Pas del Ebre per Campredo - Font de Quinto, el pas del Ebre que quasi sortir be per als republicans.

Atacs del dia 25 de Juliol del 1938


En Efecte, es en aquest punt on es visqueren els combats mes intensos i on el creuament del Ebre tingué probabilitats reals de consolidar-se, però una sèrie de circumstancies feren inviable la consolidació del cap de platja establert a la riba dreta i provocaren el replegament.

Les tropes escollides pera  aquesta acció foren les corresponents al Batallo “Commune de Paris” comandat pel Major René Cazala, defensant la riba dreta estava desplegat el 111ºBatallo de la 105ª Divisió, comandat pel Comandant Jose Soto i el 292º Batallo de Tiradores de Ifni sota el comandament del Capità Francisco Sanchez Messaguer

L’acció s'inicia quan un grup de 12 soldats, sota el comandament de Andree Gautier i el sergent Marbacher, creuaren el riu nedant, la seva missió era neutralitzar un niu de metralladores situada en el centre de la corba de Font del Quinto (enfront del “Mas de Miquelet”) i que era on es devia de enganxar el cable per a la estesa de la passarel·la.

dels dotze escollits, set no arribaren a l'altra riba, moriren ofegats, però els cinc supervivents si que hi arribaren i aconseguiren neutralitzar la metralladora. Amb aquesta neutralitzada, passà la barca remolcant el cable, seguida per varies mes que transportaren la Secció de Xoc, que es llença al atac, resultant el seu comandant mort en els primers moments de l’acció, seguint a la Secció de Xoc passa una companyia de reforç seguida poc desprès per una segona companyia que entre totes aconseguiren netejar les fortificacions i les trinxeres de la primera línia nacional, començant a instal·là la pasarel.la.

En aquestes circumstancies el comandament de la XIVª Brigada ordena cap a les 6:00 que els batallons “Vaillant-Couturier” (que havia fracassat en el creuament per la zona del molí d’Arròs), el “André Marty” que s’havia retirat de l'Illa de Gracia i el batallo 556 de la 159ª brigada (en reserva) es traslladessin cap al sector en vista a que creuin el riu i amb aquests reforços consolidar el Cap de Pont obert pel “Communne de Paris” que arriba a ser de 400 metres d'ample.

A les 6:00 comencen a arribar les tropes “Vaillant-Couturier” que reben ordres de desplegar-se a l'esquerra del “Commune de Paris”, mentre que el “Andre Marty” deuria de desplegar-se a la dreta. Mentre el 556º Batallo havia començat a passar ja el canal de l'esquerra per tal de apropar-se a la riba esquerra del Ebre.
Mentre en l'altra riba, alguns soldats del “Commune de Paris” aconsegueixen sobrepassar el canal de la dreta. Però aquí comencen els problemes...

El gruix del batallo queda fixat davant el canal de la dreta i el riu, degut a l’acció de les armes automàtiques de les forces nacionals, a mes la construcció de la passarel·la de flotadors que estava encarregada al Tinent Laymarie va fracassar. Quan estava ja construïda en tres quartes parts, sofreix la pèrdua del seu cap i a mes la passarel·la es víctima de l'artilleria nacional que destrueix la part construïda.

A mes a mes, a les 6:45 el comandament del 262 batallo de tiradors de Ceuta (comandant Esteban Lopez Sepulvera) rep l'ordre de partir del seu aquarterament prop de Freginals cap al sector de Mianes i fer-se carrec de la situació.

El comandament franquista un cop en el lloc de comandament del 111º Batallo i establert l'estat de les seves forces, planeja el contraatac, consistent en una maniobra que partint del flanc dret  sobrepassi les defenses enemigues fins arribar al riu, per desprès girar cap a l'esquerra amb el suport per un atac frontal pel centre del dispositiu que deu de enfonsar les defenses.

En mig de aquests combats, a les 14:00 una companyia i una secció de metralladores del Batallo “Henrí Barbusse”, sota el comandament del Tinent Cassagnabert, intenten creuar el riu, si be solament aconseguiren arribar la secció de metralladores i un petit grup de la companyia. Son les ultimes tropes que creuen a la riba dreta. En conjunt han creuat l’Ebre 800 homes del batallo “Commune de Paris” (o sigui tot el batallo a excepció de la companyia de Plana Major i els serveis), així com una companyia del 556º Batallo de la 139ª Brigada Mixta, uns 140 homes i uns 60 homes del Henri Barbusse corresponents a la secció de metralladores i els supervivents de la companyia que ja s’ha comentat. en total 1000 homes.

Durant la tarda la situació de les forces atacants es torna insostenible, ja escassos de municions a les 19:00 les tropes republicanes han anat cedint terreny fins a la riba mateix del Riu, on alguns soldats comencen a retornar a la riba esquerra nedant.

Amb l'arribada de la foscor, els combats van cessant, el “Commune de Paris” ha deixat de existir físicament i els supervivents van creuant el riu nedant. Del miler de soldats implicats en l’operació, sols retornaren un centenar.

En total les baixes republicanes a pesar de no comptar amb dades exactes es poden xifrar en uns 900 homes aproximadament (incloent el Mayor René Cazalá, comandant del Batallo “Commune de Paris”, capturat segons el parte Franquista per l’alferes Manuel Maillard Fernandez del 262º de caçadores de Ceuta nº7).

si ve cal dir que no totes les baixes foren morts en combat, per exemple el 262º de caçadores de Ceuta, captura segons el parte 360 presoners, mentre que el 1º de tiradores de Ifni també captura 75 homes, sent possible que altres unitats implicades també feren presoners (una altra cosa es el destí de aquests presoners, no oblidem que la majoria eren internacionals, i als franquistes no els feia molta gràcia fer-se càrrec de presoners estrangers...). respecte els morts, el parte de la 105ª divisió, reconeix que en dies posteriors es procedir a enterra 700 cadàvers enemics (el qual no quadra amb les dades anteriors, si no retornaren 900 homes en tota l’operació, i els mateixos nacionals reconeixen 435 presoners comprovats en els partes de dos de les unitats de xoc... o be passaren mes soldats republicans, o alguns presoners moriren desprès dels combats, víctimes de les ferides o directament afussellats, cosa que sosté la informació que aporta la wikipedia... (cadascú que pensi el que vulgui, el que ningu nega es que fou una escabetxina)

Els Franquistes també tenen pèrdues importants, especialment el 292º batallo de tiradores de Ifni, que sofrí ell tot sol 269 morts i 125 ferits, quedant operativament força mermat (no oblidem que erren marroquins i els seus comandants no patien molt per enviar-los a combatre els primers...) En total la 105ª divisió reconeix 348 morts i 410 ferits propis, o sigui 758 baixes.

Entre els dos contrincants, en un sol dia de una operació secundaria, sofreixen un mínim comprovable de unes 1700 baixes, en un front de menys de 1 km². Això dona una idea de la intensitat i duresa dels combats, a pesar de ser un front secundari!

Analitzant personalment el combat i per fer-se una idea del front de combat, recomano traslladar-se a les trinxeres del Restaurant La Piràmide, i observar el camp de tir que tenien les tropes Franquistes establertes en la carena, dominant tot el front de batalla. L’única possibilitat que tenien els Republicans hauria estat arribar a aquelles altures abans de la sortida del sol, amb l'atac frenat en el canal a primera hora del mati, el destí de les tropes atacants estava ja decidit.

La victòria en la guerra no determina qui te raó, sols qui la ha guanyat, la victòria autentica es la de la Pau, no la de la guerra.

__________________________________________________________
Les fonts usades per l’elaboració d’aquest article prové de la pagina web del “Centre d'Estudis d'Investigació històrica Baix Maestrat / Montsià” (http://www.ceibm.org/), especialment dels dos articles publicats per Francisco Cabrera Castillo. Y l’article dedicat a la XIVª Brigada mixta de la pagina de la “Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores” dedicada a estudiar l’ Exercit Popular Republica (http://www.sbhac.net/Republica/Fuerzas/EPR/EprM/BIXIV.htm).

També s’ha usat el plànol general del llibre “Atles de la Guerra Civil a Catalunya” publicat per edicions DAU, aprofitant que aquest plànol surt en el capítol de mostra (http://www.edicionsdau.com/ca/t%C3%ADtols_205/43678#)

I el segon Plànol de detall extret de “Las Brigadas Internacionales”. Víctor Hurtado y José Luis Martín Ramos. Edicions DAU. 2013. ISBN 978-84-941031-1-7., p.59. vista preliminar del llibre ( http://www.edicionsdau.com/es/t%C3%ADtulos_205/3266922#Disponible en la Wikipedia: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:DesastreMarsellaise.png

Finalment els dibuixos de les vistes panoràmiques des de Tortosa a la desembocadura pres des del Montsianell i la vista panoràmica des de la Carroba provenen del fons Monés del Institut cartogràfic de Catalunya (http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/landingpage/collection/fmones)