Arran
de que aquest final de setmana s'ha celebrat a Tivenys la restauració de la
Placa del Soldat Marcel Savoia, que combaté enquadrat en la XIVª brigada
internacional. Aquesta brigada fou protagonista de una de les accions militars
mes desconegudes de la Batalla del Ebre, crec que com a mínim es interessant conèixer
que va passar aquell llunya 25 de Juliol del 1938.
 |
| Plànol general del pas del Ebre per Amposta |
La
Batalla del Ebre riu avall o els combats oblidats de la batalla del Ebre.
25
de Julio de 1938, s’inicia la batalla del Ebre, molt s’ha escrit sobre la
batalla mes sagnant i absurda de la guerra civil espanyola, però molt moc s’ha
tractat sobre la denominada en l’ordre d’operacions del exercit del Ebre nº 2
com a “Acción Secundaria del Sector Sur”, que pretenia segons dita Ordre “Una
Brigada intentará el paso del río Ebro hacia Amposta, a fin de cortar la
carretera de Valencia a Barcelona por Santa Bárbara, procurando establecerse en
el Montsianell, constituyendo en todo caso, una cabeza de puente que permita
ulteriores operaciones, en relación con el resto del frente.” La brigada
escollida per a realitzar aquesta tasca fou una de les conegudes Brigades
Internacionals, exactament la XIVª Brigada “La Marsellaise”.
Però
primerament mirem quines tropes es desplegaven en aquesta zona.
El
desplegament republicà des de Benifallet fins a la mar estava a càrrec de la
45ª Divisió, que desplegava uns 11.000 Homes, dividits en:
1.-
139ª Brigada Mixta amb 2656 Homes, al nord de Benifallet on enllaçava amb les
tropes de la 46ª divisió.
2.-
XIIª Brigada Mixta (internacional) amb 3566 Homes, entre Benifallet i Tivenys
3.-
XIVª Brigada Mixta (internacional) amb 3966 Homes, entre Tivenys i Amposta, en
el centre del dispositiu.
4.-
45º Batallo Dimissionari amb 782 Homes, mes al sud i que enllaçava amb la 151ª
Brigada Mixta que defensava la Costa
Respecte
l’artilleria en aquest sector trobem
-
El 2º Grup de Canons de 9cm Plasencia Mod. 1878 de Bronze (12 Peses) en la zona
de La Cava (Delta del Ebre)
-
El 1º i 5º Grup de Canons de 9cm Krupp Mod. 1875 de Acer(20 Peses) en la Zona
del Mas de L’Alentá (a l’alçada de BÍtem, però cap a l’interior)
-
La 1ª i 40ª Bateries de Canons de 150 MLR Vickers-Terni (3 Peses) en El Perelló
-
La 33ª Bateria de Obusos de 15cm Mata Mod. 1891 (2 Peses) també en El Perelló.
-
LA 1ª i 2ª Bateries de Canons de 40mm Arellano (8 Peses) en la Zona Miró (Jesús
i Maria)
Respecte
als nacionals, des de Xerta a la desembocadura el front estava cobert per la
105ª Divisió (5ª divisió de la 10 Regió Militar, Melilla). la 1ª brigada de la
105 des de Xerta fins a Tortosa, i la 2ª brigada fins el mar. Tenint com a
reserves el 1º Regiment de la 2ª brigada de la 13ª divisió (en Ulldecona). Així
com la 4ª companyia del 27º Batallo de metralladores que cobria el sector des de
Tortosa al mar.
L’Artilleria
de que disposaven era escassa, la bateria 15/3 de 105mm i la 21/9 de 75mm.
 |
| Vista panoràmica (punt de vista del Montsianell) del front des de la riba franquista |
La
Batalla en el Delta del Ebre, la ocupació de l’illa de Gracia.
L’atac
a l’Illa de Gracia el realitzar el Batallo internacional “Andre Marty”, amb el
grup de xoc comandat pel Tinent Lefrançois, abordar amb tres barques l'Illa de
Gracia, mentre que la secció del Capità Rousseau remolcava un cable per unir ambdós
ribes.
A
la 1:00 de la matinada, havien passat mes de 100 homes, però son localitzats i
amb el foc creuat de les metralladores nacionals s'impedia el pas de mes
barques, perdent-se a mes a mes algunes.
Finalment
es considera que aquest intent ha fracassat i el tinent François Ruiz del EM de
la brigada, passà el riu nedant portant l'ordre de retirada. Solament
retornaren 40 homes.
Aquesta
acció de certa importància es l’única que tinc constància que es va produir
durant la guerra en el Delta, a mes donat que el poble estava evacuat, la
població no va ser conscient que el nostre poble va arribar a ser front actiu
durant la batalla, inclús molta gent del poble desconeix que fou ni tan sols
front passiu... sols la rehabilitació parcial del niu de metralladores en el
passeig fluvial de Deltebre es una senyal de l’existència de unitats en la
zona, també se sap que existia un centre de comandament d'artilleria, però
desconec on estava.
Val
la pena recordar-ho, com a mínim per respecte als que van deixar-hi la pell.
La
Maniobra de Amposta pel Molí d’Arròs (Sector Central).
El
sector central del atac entre Amposta i el Molí d’Arròs fou encarregat al
batallo Vaillant-Couturier, que iniciaren el pas del riu a les 0:30 amb
nedadors, mentre es llençaven les barques al riu, el grup de Xoc comandat pel
Tinent Masson, amb 45 homes quan creuer el riu, fou rebut amb foc de metralladores
i bombes de ma, al temps que per la seva espatlla rebien també foc de metralladores
del seu propi batallo, que teòricament devia de protegir-los, el resultat fou
que cap dels soldats que creuar l’Ebre tornar.
Donat
el fracàs absolut de aquest intent, s'ordena a la resta del batallo que es
traslladi cap a Campredo per on semblava que les coses anaven millor.
Que
dolent devia ser estar en una d'aquestes unitats de xoc de nit ningú sap qui es
amic i qui es enemic, i les bales no distingeixen amics i enemics...
El
Pas del Ebre per Campredo - Font de Quinto, el pas del Ebre que quasi sortir be
per als republicans.
 |
| Atacs del dia 25 de Juliol del 1938 |
En
Efecte, es en aquest punt on es visqueren els combats mes intensos i on el
creuament del Ebre tingué probabilitats reals de consolidar-se, però una sèrie
de circumstancies feren inviable la consolidació del cap de platja establert a
la riba dreta i provocaren el replegament.
Les
tropes escollides pera aquesta acció
foren les corresponents al Batallo “Commune de Paris” comandat pel Major René
Cazala, defensant la riba dreta estava desplegat el 111ºBatallo de la 105ª Divisió,
comandat pel Comandant Jose Soto i el 292º Batallo de Tiradores de Ifni sota el
comandament del Capità Francisco Sanchez Messaguer
L’acció
s'inicia quan un grup de 12 soldats, sota el comandament de Andree Gautier i el
sergent Marbacher, creuaren el riu nedant, la seva missió era neutralitzar un
niu de metralladores situada en el centre de la corba de Font del Quinto
(enfront del “Mas de Miquelet”) i que era on es devia de enganxar el cable per
a la estesa de la passarel·la.
dels
dotze escollits, set no arribaren a l'altra riba, moriren ofegats, però els
cinc supervivents si que hi arribaren i aconseguiren neutralitzar la metralladora.
Amb aquesta neutralitzada, passà la barca remolcant el cable, seguida per
varies mes que transportaren la Secció de Xoc, que es llença al atac, resultant
el seu comandant mort en els primers moments de l’acció, seguint a la Secció de
Xoc passa una companyia de reforç seguida poc desprès per una segona companyia
que entre totes aconseguiren netejar les fortificacions i les trinxeres de la
primera línia nacional, començant a instal·là la pasarel.la.
En
aquestes circumstancies el comandament de la XIVª Brigada ordena cap a les 6:00
que els batallons “Vaillant-Couturier” (que havia fracassat en el creuament per
la zona del molí d’Arròs), el “André Marty” que s’havia retirat de l'Illa de
Gracia i el batallo 556 de la 159ª brigada (en reserva) es traslladessin cap al
sector en vista a que creuin el riu i amb aquests reforços consolidar el Cap de
Pont obert pel “Communne de Paris” que arriba a ser de 400 metres d'ample.
A
les 6:00 comencen a arribar les tropes “Vaillant-Couturier” que reben ordres de
desplegar-se a l'esquerra del “Commune de Paris”, mentre que el “Andre Marty”
deuria de desplegar-se a la dreta. Mentre el 556º Batallo havia començat a passar
ja el canal de l'esquerra per tal de apropar-se a la riba esquerra del Ebre.
Mentre
en l'altra riba, alguns soldats del “Commune de Paris” aconsegueixen sobrepassar
el canal de la dreta. Però aquí comencen els problemes...
El
gruix del batallo queda fixat davant el canal de la dreta i el riu, degut a l’acció
de les armes automàtiques de les forces nacionals, a mes la construcció de la passarel·la
de flotadors que estava encarregada al Tinent Laymarie va fracassar. Quan estava
ja construïda en tres quartes parts, sofreix la pèrdua del seu cap i a mes la passarel·la
es víctima de l'artilleria nacional que destrueix la part construïda.
A
mes a mes, a les 6:45 el comandament del 262 batallo de tiradors de Ceuta
(comandant Esteban Lopez Sepulvera) rep l'ordre de partir del seu aquarterament
prop de Freginals cap al sector de Mianes i fer-se carrec de la situació.
El
comandament franquista un cop en el lloc de comandament del 111º Batallo i
establert l'estat de les seves forces, planeja el contraatac, consistent en una
maniobra que partint del flanc dret sobrepassi
les defenses enemigues fins arribar al riu, per desprès girar cap a l'esquerra amb
el suport per un atac frontal pel centre del dispositiu que deu de enfonsar les
defenses.
En
mig de aquests combats, a les 14:00 una companyia i una secció de metralladores
del Batallo “Henrí Barbusse”, sota el comandament del Tinent Cassagnabert, intenten
creuar el riu, si be solament aconseguiren arribar la secció de metralladores i
un petit grup de la companyia. Son les ultimes tropes que creuen a la riba
dreta. En conjunt han creuat l’Ebre 800 homes del batallo “Commune de Paris” (o
sigui tot el batallo a excepció de la companyia de Plana Major i els serveis), així
com una companyia del 556º Batallo de la 139ª Brigada Mixta, uns 140 homes i
uns 60 homes del Henri Barbusse corresponents a la secció de metralladores i
els supervivents de la companyia que ja s’ha comentat. en total 1000 homes.
Durant
la tarda la situació de les forces atacants es torna insostenible, ja escassos
de municions a les 19:00 les tropes republicanes han anat cedint terreny fins a
la riba mateix del Riu, on alguns soldats comencen a retornar a la riba
esquerra nedant.
Amb
l'arribada de la foscor, els combats van cessant, el “Commune de Paris” ha
deixat de existir físicament i els supervivents van creuant el riu nedant. Del
miler de soldats implicats en l’operació, sols retornaren un centenar.
En
total les baixes republicanes a pesar de no comptar amb dades exactes es poden
xifrar en uns 900 homes aproximadament (incloent el Mayor René Cazalá,
comandant del Batallo “Commune de Paris”, capturat segons el parte Franquista
per l’alferes Manuel Maillard Fernandez del 262º de caçadores de Ceuta nº7).
si
ve cal dir que no totes les baixes foren morts en combat, per exemple el 262º
de caçadores de Ceuta, captura segons el parte 360 presoners, mentre que el 1º
de tiradores de Ifni també captura 75 homes, sent possible que altres unitats implicades
també feren presoners (una altra cosa es el destí de aquests presoners, no
oblidem que la majoria eren internacionals, i als franquistes no els feia molta
gràcia fer-se càrrec de presoners estrangers...). respecte els morts, el parte
de la 105ª divisió, reconeix que en dies posteriors es procedir a enterra 700
cadàvers enemics (el qual no quadra amb les dades anteriors, si no retornaren
900 homes en tota l’operació, i els mateixos nacionals reconeixen 435 presoners
comprovats en els partes de dos de les unitats de xoc... o be passaren mes
soldats republicans, o alguns presoners moriren desprès dels combats, víctimes
de les ferides o directament afussellats, cosa que sosté la informació que
aporta la wikipedia... (cadascú que pensi el que vulgui, el que ningu nega es
que fou una escabetxina)
Els
Franquistes també tenen pèrdues importants, especialment el 292º batallo de
tiradores de Ifni, que sofrí ell tot sol 269 morts i 125 ferits, quedant operativament
força mermat (no oblidem que erren marroquins i els seus comandants no patien
molt per enviar-los a combatre els primers...) En total la 105ª divisió
reconeix 348 morts i 410 ferits propis, o sigui 758 baixes.
Entre
els dos contrincants, en un sol dia de una operació secundaria, sofreixen un
mínim comprovable de unes 1700 baixes, en un front de menys de 1 km². Això dona
una idea de la intensitat i duresa dels combats, a pesar de ser un front
secundari!
Analitzant
personalment el combat i per fer-se una idea del front de combat, recomano
traslladar-se a les trinxeres del Restaurant La Piràmide, i observar el camp de
tir que tenien les tropes Franquistes establertes en la carena, dominant tot el
front de batalla. L’única possibilitat que tenien els Republicans hauria estat arribar
a aquelles altures abans de la sortida del sol, amb l'atac frenat en el canal a
primera hora del mati, el destí de les tropes atacants estava ja decidit.
La victòria
en la guerra no determina qui te raó, sols qui la ha guanyat, la victòria
autentica es la de la Pau, no la de la guerra.
__________________________________________________________
Les
fonts usades per l’elaboració d’aquest article prové de la pagina web del “Centre
d'Estudis d'Investigació històrica Baix Maestrat / Montsià” (http://www.ceibm.org/), especialment dels dos
articles publicats per Francisco Cabrera Castillo. Y l’article dedicat a la
XIVª Brigada mixta de la pagina de la “Sociedad Benéfica de Historiadores
Aficionados y Creadores” dedicada a estudiar l’ Exercit Popular Republica (http://www.sbhac.net/Republica/Fuerzas/EPR/EprM/BIXIV.htm).
