Plànols Antics del Delta (III)

1.1- La il·lustració i el plànol del delta de 1777:

La Il·lustració en espanya comença amb el regnat de Carlos III que porta a España un període relativament bo, pero especialment bo per a l'armada, a mes de impulsar un reformisme general de gran importància, (sinó pregunteu als Rapitencs, que li han posat el nom a la seva vila i l'han fet Sant...), període que acabarà de forma traumàtica amb la batalla naval de Trafalgar i les posteriors guerres napoleòniques, que faran que la corona espanyola perdi el protagonisme que fins aleshores havia exercit tant en Europa com en Amèrica (no cal oblidar que abans de Trafalgar España era la tercera potencia Mundial, amb la segona flota mes important del mon, Hollywood ha fet molt de mal a l’historia naval espanyola...).

En aquesta època brillant apareixen mariners que destaquen no sols a nivell estatal, sinó a nivell internacional, i es en aquesta època que en Cadis es crea el 1753 el "Real Observatorio de Cadiz". Aquesta institució fomenta la investigació hidrogràfica, o be directament o be arrendant els equips a altres i supervisant els resultats. Així promou entre altres les expedicions de Tofiño per l'aixecament de les costes espanyoles (1783-1789), l’expedició de Malaespina al voltant del mon, o les de Churruca al estret de Magallanes. De resultes d'aquest període tant favorable sorgeix el plànol adjunt a aquest article. datat el 1777, representa el delta amb una notable precisió (donat els mitjans de que es disposava en aquelles dates), d'aquest plànol cal destacar que el port dels Alfacs estava ja clarament delimitat, el fangar estava en fase de creixement i que la desembocadura principal no era per la gola de Tramuntana, era per Migjorn, però també es remarcable la existència encara de la antiga desembocadura per Illa de Mar. Igual com la boca que separa els termes de Amposta i Sant Jaume (l’antic Port Fangós)

Si investiguem la sortida per Illa de mar, que en aquest plànol sembla que esta cegada, però que podria ser que fos intermitentment, (com podria ser actualment Migjorn).

Aquesta sortida encara avui la podem ubicar perfectament sobre el delta actual. Com?, dons gràcies al Plànol Geològic de Catalunya E:1/50000, si consultem aquest plànol, descobrirem una pregunta que sempre m'he fet, Perquè Jesús i Maria i la cava tenen una divisòria per dintre del poble tant clara, no oblidem que mes o menys tothom sap encara avui on es el límit entre la Cava i Jesús i Maria, però per que es aquesta línia i no un altra? dons si, la línia passa exactament per on discorria aquesta boca del riu (pot ser coincidència?),  però be continuem, aquesta boca, partint de la glorieta del club de Tenis i l'alberg seguia la carretera de Tortosa fins arribar a la sèquia del "Riet de la Saida" (per això es diu "Riet"), seguint llavors entre aquest riet i el "Canal de Montaña" Fins a trobar-se amb la carretera que va a l'Ampolla, reculant llavors altre cop cap a Deltebre, resseguint el Prego fins trobar-se finalment amb el Riet Fondo en la Zona de L'illa de Falco. Del Riet Fondo, no crec que calgué explicar per on fluïa, ja que es la sèquia de Illa de Mar que circula quasi íntegrament pel seu antic curs, obrint-se a la mar per les bombes de la marquesa i pel Goleró.

Un altre punt d’interès es la existència encara de rastres de la sortida que delimitava els termes de Tortosa i Amposta per la part de Sant Jaume i que en algun lloc he vist anomenada com a basa del Aluet (curiós, inicialment l'Aluet era una gola del riu, per passar a ser una bassa, i acabar sent una platja...). aquesta Gola, no arrencava exactament de Balada, partia de un poc mes amunt, de la zona del Mas Escrivà o de Pepet lo Frare fins que es trobava amb la sèquia de Balada i el canalet dels Eucaliptus arribant al mar per la zona que actualment ocupa la urbanització dels Eucaliptus, era aquesta boca on es trobava situat el Port Fangós, mes o menys entre els Eucaliptus-la Platjola i la Tancada.

Finalment per acabar els comentaris sobre aquest plànol, voldria plantejar una pregunta: Per que el “Port Fangós” canvia el seu nom convertint-se en “La Tancada” i/o “La Platjola”? El nom del Port Fangós, deuria ser reivindicat i recuperat, si mes no donar-se a conèixer, surt ja anomenat en les Cròniques de Ramon Muntaner durant l’edat mitjana. Ja que tingué una gran importància comercial i especialment militar a partir del Segle XII fins la segona meitat del segle XIV, en que quedar quasi cegat i tingué que ser abandonat i substituït pel port del Fangar. Del Port Fangós sortiren les expedicions de conquesta de Sicília per part de Pere el Gran (partint el 3 de juny del 1282), o la de Sardenya per part de Jaume II (concentrant el 1323 una flota de 53 galeres, la major flota catalano-aragonesa dels segles XIII-XIV). Poc s'ha escrit sobre l'historia del Delta, i la que esta documentada i es fàcilment accessible ningú la Promou!, perquè no es podria intentar de fer una festa commemorant algun d’aquests fets?, Coi!, si Montblanc organitza la festa medieval amb l’excusa que la historia de Sant Jordi i el drac va passar en Montblanc!

Un cop explicat aquest plànol, continuem avançant, el 1797 es crea La “Dirección de Hidrografia” que entre d'altres tasques fomenta l'estudi de les tècniques hidrogràfiques i derivades d'aquestes de topografia. Però es aquí on començà la decadència, primer la desfeta de Trafalgar, desprès les guerres napoleòniques.

_____________________________________________________________

Origen Documentació Gràfica:

El Plànol que es reprodueix esta extret de la Pagina de internet http://wija.ija.csic.es/gt/tele/rsweb/delta/deltext1.htm#formacion , pagina molt recomanable per conèixer com ha evolucionat el delta, i algunes tècniques de superposicions de imetges de satelit y planols (malgrat els errors amb els caràcters de les vocals accentuades, que dificulten la lectura)

Llibre recomanat:

"La Ciutat Invisible". Emili Rosales.: Novel·la que narra de forma novel·lada els orígens de la Ràpita.