Fotografies de la Cartuja de Scala Dei 1973

Fotografies fetes a Scala Dei realitzades el 1973, mentre feiem la Mili a Tarragona, a l'escursio vam anar: Salvador Jareño Perez, Josep Maria Sas Franch, Gibert Comas y Julio Franch Bertomeu.

Persones i Entitats de Tortosa que van firmar en contra de la segregació de La Cava i Jesus i Maria

Llistat extret del llibre : "Deltebre un proces de mes de 40 anys" de Antoni Panades.

Pànols Antics del Delta (VI)

2.- Plànol realitzat el 1880 per la “Comision Hidrografica” de les boques de l’Ebre fins a Tortosa:

2.1.- Introducció:

            Com ja s’ha comentat en l’anterior part la Comissió Hidrogràfica realitza la tasca de cartografia totes les costes Espanyoles, es el aquest context que apareix el plànol que esposàvem al inici de aquests articles. Donat que actualment es disposa de una gran quantitat de informació s’ha pogut realitzar una superposició de un plànol actual del nucli urba de Deltebre sobre el plànol aixecat el 1880. Usant com a punts de referència bàsics, s’han agafat la denominada el 1880 “Casa de Ballester” (actualment coneguda con a “Hort de Manolo”). I el Cementiri amb l’església de Sant Miquel. Obtenint un plànol de una respectable precisió.

            A mes d’aquest plànol, s’adjunta on sens mostra un nucli urbà molt menys dens que l’actual i que ens ofereix una visió intermitja dels dos extrems, les fotografies aèries realitzades pels americans el 1956-1957, que son les mes antigues dels pobles del delta de les que tinc constància, desconec si en anterioritat es van realitzar fotografies aèries d’aquesta zona, encara que no es pot descartar que abans de la guerra ja es realitzes alguna fotometria aèria, a mes degut a que durant la guerra l’Ebre fou front de batalla..., però encara que no es impossible es improbable, ja que el delta era un front secundari i els pilots estaven per altres coses, no obstant si hi ha fotografies de Tortosa y altres poblacions, sobretot durant els bombardeigs... Finalment en la postguerra es molt improbable, España no estava per aquestes tasques, el combustible de aviació era molt escàs i el poc que tenien era per a l’aviació comercial, per exemple els avions del exercit eren mantinguts sobre gats (per no fer malbé els pneumàtics, ja que com no tenien activitat es podien deformar...). Haurem de esperar a l’arribada dels Americans que reneix la fotometria aèria a gran escala, disposant així de tres documentacions gràfiques separades cadascuna d’elles per 50 anys aproximadament de diferencia.

2.2.- Deltebre – El Molí dels Mirons

            La zona del Molí dels Mirons es potser la zona que ha canviat mes, degut en gran mesura al fort retrocés que sofrí la vora del riu arran de la riuada del 1907. Aquesta riuada va ampliar notòriament el braç de riu que separa Deltebre de l’Illa de Gracia, ja que anteriorment estaven molt mes propera del que en la actualitat està. Amb aquest canvi de fisonomia de la riba, desaparegueren molt de terreny de horta, ja que com es veu en el plànol els horts estaven delimitats, sens dubte degué ser una pèrdua important per a la població de aquesta zona, que segurament ho perderen tot...

            En primer lloc cal destacar la relativa poca definició de punts en la zona, no obstant això apareixen alguns punts que actualment poden servir-nos encara de referència. Com a premissa inicial de partida l’existència de les sínies implica l’existència de horts, per tant no es forassenyat que en la seva proximitat s’edificaren edificacions mes o menys habitades, per aprofitar l’aigua. El que es segur es que en molts dels casos on es marca l’existència d’una sínia, actualment existeixen edificacions o nuclis de cases agrupades, el qual en principi semblar confirmar aquesta hipòtesis com a possible en alguns casos.

            Això es fa clarament pales en les cases que toquen al riu on acaba l'Av. Colon i s’inicia el C/Reis Catòlics (barri Reis Catòlics), Cases que coincideixen amb varies sínies indicades en el plànol, i punt de la riba del riu que coincideix encara avui amb la riba que existia el 1880. Sent un punt amb una certa historia, que no estaria de mes que algú hi aprofundís.

              Un referent interessant en aquesta zona, es també on s’origina una incògnita, aquesta es produeix en la zona del Mas de Catxina, on si be el mas no esta representat, si consten 3 edificis molt propers a la seva ubicació, un d’ells esta quasi a tocar del canal actual , i dos edificacions mes apartades al altra banda de la carretera d’Amposta, podria ser un error de ubicació del Mas de Catxina, o realment en aquella zona va existir algun tipus de edificació prèvia a la construcció del Mas, jo m'inclino mes per la primera opció, per que si be el plànol es d'una precisió notable, el seu objectiu no era el de representar exactament on eren totes les edificacións, de fet en el plec de condicions, s’especifica que s’indiquin fins a 200 m de profunditat des de la linia de costa i per tant com mes apartades de la linea de costa, menor importància tenia, encara que no es pot descartar cap opció.

            Un altre punt a destacar es la posició del Mas ubicat entre el C/ Amposta i el C/ Aldover (entrada pel C/ Sant Arcadi), aquest punt sofreix també el aparent desplaçament de la posició del plànol, però a diferencia del Anterior punt, aquest sembla molt clar que fa referència a aquest grup de edificacions.

            Finalment en l’extrem superior dret, apareix l’antic Camí a Tortosa, que encara que actualment ni s’assembla a com devia ser, es un punt de referència identificable, ja que passa per la cruïlla del C/Pintor Sorolla amb la carretera del Lligallo. Així es pot dir que aquesta zona ha estat des de fa molt de temps un punt de pas.

Ubicació del vapor Anita

Fa poc l’associació “Tiranat lo Rall” va penjar a internet un interessant recull de fotografies de Jose Aliau Casanova, donat per la seva família i actualment dipositat a l’Arxiu Cultural de Deltebre, la fotografia, esta tirada des de la riba de Sant Jaume, en data segons el propi autor del 1977, en aquesta fotografia, a part de mostrar la desapareguda Illeta de Ravanals, apareix encara la xemeneia del vapor “Anita”, es la primera foto que he localitzat on surt aquest vaixell enfonsat. Però apart de la seva raresa, el que permet aquesta fotografia es ubicar exactament on esta enfonsat el “Anita”.

Fotografia del Anita enfonsat  (J.Aliau-1977)

Per a aquesta tasca primer he intentat localitzar informació sobre l’illeta de Ravanals, essent la seva existència escassament coneguda per la gent jove, davant aquesta inexistència de informació he recorregut a un conjunt de imatges aèries realitzades el 1956-1957 pels americans. En aquestes fotografies, apareixen clarament dos illots mes avall de l’illa de Gracia i que només poden fer referència a aquesta illeta de Ravanals, (a mes de estar al costat del mas de Ravanals...).

Fotografia aèria (1956-1957)

Un cop localitzades aquestes i observant la fotografia, es fàcilment deduïble que esta tirada mirant riu avall, o sigui que el Anita esta enfonsat cap al final de l’illa mes apartada de Gracia, així que... agafant una fotografia actual, només cal ubicar aquests punts i ja podem precisar on descansen les restes del Anita.

fotografia aeria actual

Properament farem un article sobre la navegació comercial entre els pobles del Delta i Tortosa

Plànols Antics del Delta (V)

1.3- La “Comisión Hidrográfica”, el “Instituto Geografico” i la España del segle XIX (2)

Retornant a l’evolució de la “Comision  hidrografia”, el 1860 el vapor "Piles" inicia l'aixecament de les costes peninsulars i de les illes Balears sota comandament del Tinent de Navili Fernández Coria (1860-1864), substituït per José Montojo Salcedo que dirigí els treballs des de el 1864, fins el 1876, i que durant la seva direcció tingué que sofrir les convulsions espanyoles de meitat del segle XIX: La guerra del Pacífic del 1863 ( Encara no entenc a qui se li va ocorrer una guerra entre España i l’aliança del Perú i Xile quan España ja no tenia territoris en l’Amèrica del Sur...), "La Gloriosa" del 1868 ( Abraçada de Vergara i deposició de l'Isabel II), l’assassinat de Prim 1869, el regnat de Amadeu de Saboia 1869-1873, la primera república 1873-1874 ( quatre presidents en un any, tot un record...), la Insurrecció Cantonal 1873 ( o una espècie de Anarquisme abans de Bakulin...), la segona guerra carlista 1874, la insurrecció de Cuba 1875 i finalment la restauració 1874 ( "Donde Vas Alfonso XII..."), tot això en deu anys... Ole, ole i ole!!! ( imagineu com haurien acabat els brokers de la Borsa si llavors existís la prima de risc...)

No obstant aquest estat de coses, la Comision Hidrografica aconsegueix fites importants i per al 1876 ja s’havien aixecat les costes des de Huelva fins als Alfacs (només aturades duran la guerra contonal del 1873), donada la magnitud de les tasques hidrogràfiques encarregades s’assignen dos bucs mes a les tasques hidrogràfiques, el vapor Auxiliar "Relampago" i la falua "Caiman", a mes de instruments nous de origen francès que comencen a arribar a partir del 1860. Es en aquestes circumstancies que arriba al directori de la Comissió Rafael Pardo de Figueroa que la dirigí fins el 1887, sota el seu mandat es finalitzaren les tasques de aixecament fins a la frontera Francesa i es procedir a realitza els càlculs i correccions de tot el realitzat fins llavors. es en aquest període en que s'aixeca el plànol de les boques de l’Ebre del 1880 (ja publicat), i també els dos plànols que s'adjunta corresponent al semidelta dret, Aixecat entre el 1878 i 1880 i el semidelta el esquerre, aixecats entre el 1886 i el 1887, tots dos finalment publicats el 1887. A diferencia del plànol del 1856, aquests plànols incideixen mes en la costa, (evident, son mapes nàutics), i la informació que aporten es menor, però per contra la seva precisió es major.

FI DE LA PRIMERA PART

_____________________________________________________________

Origen Documentació Gràfica:

Els dos Plànols que es reprodueixen esta extret del Institut Cartogràfic de Catalunya.

Llibres Recomanats:

"Instrumentos y Trabajos Geodésicos de la Armada: la Comision Hidrográfica de la Península y el observatorio de San Fernando (1859-1887)", F. Jose González González i M. Berrocoso Dóminguez: Article Publicat pel "Consejo superior de investigaciones cientificas" i consultable en Internet, d'on s'ha extret molta de la informació que aportem en aquest article.

Plànols Antics del Delta (IV)

1.3- La “Comision Hidrografica”, el “Instituto Geografico” i la España del segle XIX (1)

Desprès de les turbulències del període napoleònic, seria de esperar que la situació general millores, però mentre Europa inicia el camí de la industrialització, España retorna al passat despres del bru periode liberal, posteriorment perseguits per la Inquisició que continua actuant contra la Bruixeria i els lliberals (que son posats al mateix nivell que els Heretges), així per exemple en una epoca tant tardana com el 1826 moria l'ultima víctima de la Inquisició Cayeta Ripoll, un mestre d'origen català ajusticiat en València, de una forma força realment patética y molt surrealista (de fet Dali hauria flipat...), m'explico, la Inquisició volia que els executats ho fossin a la foguera, però per aquella època era evident inclus per als que el jutjaren, que allò era una salvatjada i no donaba molt bona imatge, així que per complir les formes, el penjaren a la forca, i a sota posaren unes fustes pintades simulant les flames... "Spain is diferent" ( Sort que aquells temps ja son passats...,Ara estem en el segle XXI i això ja no pot passar, o si?. Aquests dies (Maig del 2012) s’està jutjant a Javier Krahe per una pel·lícula gravada el 1979 en que simulava que cuinava un crist..., realment algu pot trobar-ho de mal gust, pero portarlo als tribunals amb el que cada dia surt a les noticies... En el que si que hem evolucionat es que no demanen que se'l cremi a la foguera, solament li demanen una indemnització milionaria, a favor de l'esglesia Catlolica esclar...) El Segle XIX es potser un dels períodes mes complicats per al Estat espanyol, amb la invasió Napoleònica, la guerra de independència, la independència de les colònies americanes, les Guerres carlistes i el "Tigre del Maestrato", "La gloriosa", el General Prim, la restauració i amb ella l'inici de "la Renaixença".

Be tornem al tema que ens afecta, malgrat aquest estat de coses tant espanyol, el 1816 es Crea el "Cuerpo de Ingenieros Hidrógrafos", i el 1820 es parla de un projecte de una carta geogràfica general de España. Però tot això no es mes que fum, com tantes coses que han passat i continuen passant en el Regne de España, la realitat es que no serà fins 1844 en que es crea un dipòsit d'instruments en Cadiz i es reben divises i diners per adquirí nous instruments (o sigui durant mes de 3 dècades, no s’adquirí cap instrument nou, i els bucs usaven cartes i instruments de feia mes de trenta anys... Per un altra banda el 1854, una sèrie de militars promouen la creació de la actual xarxa Geodèsica, desenvolupant un aparell de medicio que anomenaren "aparato de Ibañez", que era revolucionari per a l’època i que era força precís. Es també d'aquesta època la creació del "intituto Geografico" sota la direcció del Coronel Ibáñez (El mateix del instrument anterior). D'aquesta època naix el plànol que recollim en aquest punt, formant part de un plànol de la província de Tarragona realitzat el 1858, pel Tinent Coronel d’Enginyers Francisco Coello.

Aquest Plànol es el darrer plànol que tinc constància realitzat abans de l’obertura del canal de rec de la Dreta, cal destacar la gran quantitat de dades que inclou, que satura el poc espai que hi ha, fent difícil la lectura, destaco l’existència del poblat de “El Bosch” (al actual Prego), les cases dels Pilots (en la Catxa), també surten dos canals del estany del Illot, (podrien ser els canals on estaven els Ponts dels Moros?). També consta la existència de l'emplaçament humà anomenat aquí  “Punta Grosa”, (anomenada en les memòries de l'oncle puncheta, també publicades en aquest bloc). Així com l’emplaçament de les torres defensives del Delta (la majoria sembla que abandonades).

Un cop comentat aquest plànol, continuem avançant, es en aquesta època que s'introdueix la idea de la navegació a vapor pel tram inferior del delta, obviant les fantasies escrites des de la cort de Madrid, amb l'objectiu de que com Madrid no te mar, fem que la mar vingui a Madrid... De forma mes seriosa, el 1847 una sèrie de enginyers Francesos estudien la possibilitat de fer l'Ebre navegable per a vapors, que portarà el 1851 a la concessió per canalitzar l'Ebre al Enginyer Francès Isidor Poucet, que el 1852 transferiria aquesta concepció a la "Real Compañia de Canalización del Ebro" (amb capital majoritari Francès i Belga, i minoritaris Angles i Espanyol), però degut a les obres a realitzar no serà fins el 1857 en que s’inicií la navegació amb vapors.

Un altre fet lligat a la navegació comercial de gran importància, es produeix el 1861 en que es redacten els projectes per a la construcció dels fars del Delta (el de l'Illa de Buda fou en el seu moment la construcció metàl·lica mes alta del Estat).

Però aquesta renaixença de la navegació topa amb la implantació del Ferrocarril en España. El 1848 s’inaugura la línia de ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia regular de la España peninsular (la primera del Regne d'España es construí en Cuba el 1837, i un altre ferrocarril carboner sembla que ja existia en Astúries). Però no serà fins la inauguració de la línia de Barcelona-Saragosa el 1861 i especialment la línia de Barcelona-Valencia (amb estació en Tortosa) inaugurada el 1868.

De resultes de l’aparició del Ferrocarril la navegació marítima topa amb aquest competidor i finalment portarà al 1873 a que la reial companyia entri en fallida, encara que la navegació fluvial continuarà, agonitzant de forma lenta però inexorable fins el 1929 en que el vapor "Anita" deixa de navegar.

_____________________________________________________________

Origen Documentació Gràfica:

El Plànol que es reprodueix esta extret del Institut Cartogràfic de Catalunya.

Llibres Recomanats:

"Inquisitio", Alfred Bosch.: Explica de forma novel·lada la historia de Cayeta Ripoll i ofereix una visió global sobre la societat de la primera meitat del segle XIX.

Plànols Antics del Delta (III)

1.1- La il·lustració i el plànol del delta de 1777:

La Il·lustració en espanya comença amb el regnat de Carlos III que porta a España un període relativament bo, pero especialment bo per a l'armada, a mes de impulsar un reformisme general de gran importància, (sinó pregunteu als Rapitencs, que li han posat el nom a la seva vila i l'han fet Sant...), període que acabarà de forma traumàtica amb la batalla naval de Trafalgar i les posteriors guerres napoleòniques, que faran que la corona espanyola perdi el protagonisme que fins aleshores havia exercit tant en Europa com en Amèrica (no cal oblidar que abans de Trafalgar España era la tercera potencia Mundial, amb la segona flota mes important del mon, Hollywood ha fet molt de mal a l’historia naval espanyola...).

En aquesta època brillant apareixen mariners que destaquen no sols a nivell estatal, sinó a nivell internacional, i es en aquesta època que en Cadis es crea el 1753 el "Real Observatorio de Cadiz". Aquesta institució fomenta la investigació hidrogràfica, o be directament o be arrendant els equips a altres i supervisant els resultats. Així promou entre altres les expedicions de Tofiño per l'aixecament de les costes espanyoles (1783-1789), l’expedició de Malaespina al voltant del mon, o les de Churruca al estret de Magallanes. De resultes d'aquest període tant favorable sorgeix el plànol adjunt a aquest article. datat el 1777, representa el delta amb una notable precisió (donat els mitjans de que es disposava en aquelles dates), d'aquest plànol cal destacar que el port dels Alfacs estava ja clarament delimitat, el fangar estava en fase de creixement i que la desembocadura principal no era per la gola de Tramuntana, era per Migjorn, però també es remarcable la existència encara de la antiga desembocadura per Illa de Mar. Igual com la boca que separa els termes de Amposta i Sant Jaume (l’antic Port Fangós)

Si investiguem la sortida per Illa de mar, que en aquest plànol sembla que esta cegada, però que podria ser que fos intermitentment, (com podria ser actualment Migjorn).

Aquesta sortida encara avui la podem ubicar perfectament sobre el delta actual. Com?, dons gràcies al Plànol Geològic de Catalunya E:1/50000, si consultem aquest plànol, descobrirem una pregunta que sempre m'he fet, Perquè Jesús i Maria i la cava tenen una divisòria per dintre del poble tant clara, no oblidem que mes o menys tothom sap encara avui on es el límit entre la Cava i Jesús i Maria, però per que es aquesta línia i no un altra? dons si, la línia passa exactament per on discorria aquesta boca del riu (pot ser coincidència?),  però be continuem, aquesta boca, partint de la glorieta del club de Tenis i l'alberg seguia la carretera de Tortosa fins arribar a la sèquia del "Riet de la Saida" (per això es diu "Riet"), seguint llavors entre aquest riet i el "Canal de Montaña" Fins a trobar-se amb la carretera que va a l'Ampolla, reculant llavors altre cop cap a Deltebre, resseguint el Prego fins trobar-se finalment amb el Riet Fondo en la Zona de L'illa de Falco. Del Riet Fondo, no crec que calgué explicar per on fluïa, ja que es la sèquia de Illa de Mar que circula quasi íntegrament pel seu antic curs, obrint-se a la mar per les bombes de la marquesa i pel Goleró.

Un altre punt d’interès es la existència encara de rastres de la sortida que delimitava els termes de Tortosa i Amposta per la part de Sant Jaume i que en algun lloc he vist anomenada com a basa del Aluet (curiós, inicialment l'Aluet era una gola del riu, per passar a ser una bassa, i acabar sent una platja...). aquesta Gola, no arrencava exactament de Balada, partia de un poc mes amunt, de la zona del Mas Escrivà o de Pepet lo Frare fins que es trobava amb la sèquia de Balada i el canalet dels Eucaliptus arribant al mar per la zona que actualment ocupa la urbanització dels Eucaliptus, era aquesta boca on es trobava situat el Port Fangós, mes o menys entre els Eucaliptus-la Platjola i la Tancada.

Finalment per acabar els comentaris sobre aquest plànol, voldria plantejar una pregunta: Per que el “Port Fangós” canvia el seu nom convertint-se en “La Tancada” i/o “La Platjola”? El nom del Port Fangós, deuria ser reivindicat i recuperat, si mes no donar-se a conèixer, surt ja anomenat en les Cròniques de Ramon Muntaner durant l’edat mitjana. Ja que tingué una gran importància comercial i especialment militar a partir del Segle XII fins la segona meitat del segle XIV, en que quedar quasi cegat i tingué que ser abandonat i substituït pel port del Fangar. Del Port Fangós sortiren les expedicions de conquesta de Sicília per part de Pere el Gran (partint el 3 de juny del 1282), o la de Sardenya per part de Jaume II (concentrant el 1323 una flota de 53 galeres, la major flota catalano-aragonesa dels segles XIII-XIV). Poc s'ha escrit sobre l'historia del Delta, i la que esta documentada i es fàcilment accessible ningú la Promou!, perquè no es podria intentar de fer una festa commemorant algun d’aquests fets?, Coi!, si Montblanc organitza la festa medieval amb l’excusa que la historia de Sant Jordi i el drac va passar en Montblanc!

Un cop explicat aquest plànol, continuem avançant, el 1797 es crea La “Dirección de Hidrografia” que entre d'altres tasques fomenta l'estudi de les tècniques hidrogràfiques i derivades d'aquestes de topografia. Però es aquí on començà la decadència, primer la desfeta de Trafalgar, desprès les guerres napoleòniques.

_____________________________________________________________

Origen Documentació Gràfica:

El Plànol que es reprodueix esta extret de la Pagina de internet http://wija.ija.csic.es/gt/tele/rsweb/delta/deltext1.htm#formacion , pagina molt recomanable per conèixer com ha evolucionat el delta, i algunes tècniques de superposicions de imetges de satelit y planols (malgrat els errors amb els caràcters de les vocals accentuades, que dificulten la lectura)

Llibre recomanat:

"La Ciutat Invisible". Emili Rosales.: Novel·la que narra de forma novel·lada els orígens de la Ràpita.

Maniobra de distracció durant la batalla del Ebre 25-juliol-1938

Arran de que aquest final de setmana s'ha celebrat a Tivenys la restauració de la Placa del Soldat Marcel Savoia, que combaté enquadrat en la XIVª brigada internacional. Aquesta brigada fou protagonista de una de les accions militars mes desconegudes de la Batalla del Ebre, crec que com a mínim es interessant conèixer que va passar aquell llunya 25 de Juliol del 1938.

Plànol general del pas del Ebre per Amposta

La Batalla del Ebre riu avall o els combats oblidats de la batalla del Ebre.

25 de Julio de 1938, s’inicia la batalla del Ebre, molt s’ha escrit sobre la batalla mes sagnant i absurda de la guerra civil espanyola, però molt moc s’ha tractat sobre la denominada en l’ordre d’operacions del exercit del Ebre nº 2 com a “Acción Secundaria del Sector Sur”, que pretenia segons dita Ordre “Una Brigada intentará el paso del río Ebro hacia Amposta, a fin de cortar la carretera de Valencia a Barcelona por Santa Bárbara, procurando establecerse en el Montsianell, constituyendo en todo caso, una cabeza de puente que permita ulteriores operaciones, en relación con el resto del frente.” La brigada escollida per a realitzar aquesta tasca fou una de les conegudes Brigades Internacionals, exactament la XIVª Brigada “La Marsellaise”.

Però primerament mirem quines tropes es desplegaven en aquesta zona.

El desplegament republicà des de Benifallet fins a la mar estava a càrrec de la 45ª Divisió, que desplegava uns 11.000 Homes, dividits en:

1.- 139ª Brigada Mixta amb 2656 Homes, al nord de Benifallet on enllaçava amb les tropes de la 46ª divisió.

2.- XIIª Brigada Mixta (internacional) amb 3566 Homes, entre Benifallet i Tivenys

3.- XIVª Brigada Mixta (internacional) amb 3966 Homes, entre Tivenys i Amposta, en el centre del dispositiu.

4.- 45º Batallo Dimissionari amb 782 Homes, mes al sud i que enllaçava amb la 151ª Brigada Mixta que defensava la Costa

Respecte l’artilleria en aquest sector trobem

- El 2º Grup de Canons de 9cm Plasencia Mod. 1878 de Bronze (12 Peses) en la zona de La Cava (Delta del Ebre)

- El 1º i 5º Grup de Canons de 9cm Krupp Mod. 1875 de Acer(20 Peses) en la Zona del Mas de L’Alentá (a l’alçada de BÍtem, però cap a l’interior)

- La 1ª i 40ª Bateries de Canons de 150 MLR Vickers-Terni (3 Peses) en El Perelló

- La 33ª Bateria de Obusos de 15cm Mata Mod. 1891 (2 Peses) també en El Perelló.

- LA 1ª i 2ª Bateries de Canons de 40mm Arellano (8 Peses) en la Zona Miró (Jesús i Maria)

Respecte als nacionals, des de Xerta a la desembocadura el front estava cobert per la 105ª Divisió (5ª divisió de la 10 Regió Militar, Melilla). la 1ª brigada de la 105 des de Xerta fins a Tortosa, i la 2ª brigada fins el mar. Tenint com a reserves el 1º Regiment de la 2ª brigada de la 13ª divisió (en Ulldecona). Així com la 4ª companyia del 27º Batallo de metralladores que cobria el sector des de Tortosa al mar.

L’Artilleria de que disposaven era escassa, la bateria 15/3 de 105mm i la 21/9 de 75mm.

Vista panoràmica (punt de vista del Montsianell) del front des de la riba franquista

La Batalla en el Delta del Ebre, la ocupació de l’illa de Gracia.

L’atac a l’Illa de Gracia el realitzar el Batallo internacional “Andre Marty”, amb el grup de xoc comandat pel Tinent Lefrançois, abordar amb tres barques l'Illa de Gracia, mentre que la secció del Capità Rousseau remolcava un cable per unir ambdós ribes.

A la 1:00 de la matinada, havien passat mes de 100 homes, però son localitzats i amb el foc creuat de les metralladores nacionals s'impedia el pas de mes barques, perdent-se a mes a mes algunes.

Finalment es considera que aquest intent ha fracassat i el tinent François Ruiz del EM de la brigada, passà el riu nedant portant l'ordre de retirada. Solament retornaren 40 homes.

Aquesta acció de certa importància es l’única que tinc constància que es va produir durant la guerra en el Delta, a mes donat que el poble estava evacuat, la població no va ser conscient que el nostre poble va arribar a ser front actiu durant la batalla, inclús molta gent del poble desconeix que fou ni tan sols front passiu... sols la rehabilitació parcial del niu de metralladores en el passeig fluvial de Deltebre es una senyal de l’existència de unitats en la zona, també se sap que existia un centre de comandament d'artilleria, però desconec on estava.

Val la pena recordar-ho, com a mínim per respecte als que van deixar-hi la pell.

La Maniobra de Amposta pel Molí d’Arròs (Sector Central).

El sector central del atac entre Amposta i el Molí d’Arròs fou encarregat al batallo Vaillant-Couturier, que iniciaren el pas del riu a les 0:30 amb nedadors, mentre es llençaven les barques al riu, el grup de Xoc comandat pel Tinent Masson, amb 45 homes quan creuer el riu, fou rebut amb foc de metralladores i bombes de ma, al temps que per la seva espatlla rebien també foc de metralladores del seu propi batallo, que teòricament devia de protegir-los, el resultat fou que cap dels soldats que creuar l’Ebre tornar.

Donat el fracàs absolut de aquest intent, s'ordena a la resta del batallo que es traslladi cap a Campredo per on semblava que les coses anaven millor.

Que dolent devia ser estar en una d'aquestes unitats de xoc de nit ningú sap qui es amic i qui es enemic, i les bales no distingeixen amics i enemics...

El Pas del Ebre per Campredo - Font de Quinto, el pas del Ebre que quasi sortir be per als republicans.

Atacs del dia 25 de Juliol del 1938

En Efecte, es en aquest punt on es visqueren els combats mes intensos i on el creuament del Ebre tingué probabilitats reals de consolidar-se, però una sèrie de circumstancies feren inviable la consolidació del cap de platja establert a la riba dreta i provocaren el replegament.

Les tropes escollides pera  aquesta acció foren les corresponents al Batallo “Commune de Paris” comandat pel Major René Cazala, defensant la riba dreta estava desplegat el 111ºBatallo de la 105ª Divisió, comandat pel Comandant Jose Soto i el 292º Batallo de Tiradores de Ifni sota el comandament del Capità Francisco Sanchez Messaguer

L’acció s'inicia quan un grup de 12 soldats, sota el comandament de Andree Gautier i el sergent Marbacher, creuaren el riu nedant, la seva missió era neutralitzar un niu de metralladores situada en el centre de la corba de Font del Quinto (enfront del “Mas de Miquelet”) i que era on es devia de enganxar el cable per a la estesa de la passarel·la.

dels dotze escollits, set no arribaren a l'altra riba, moriren ofegats, però els cinc supervivents si que hi arribaren i aconseguiren neutralitzar la metralladora. Amb aquesta neutralitzada, passà la barca remolcant el cable, seguida per varies mes que transportaren la Secció de Xoc, que es llença al atac, resultant el seu comandant mort en els primers moments de l’acció, seguint a la Secció de Xoc passa una companyia de reforç seguida poc desprès per una segona companyia que entre totes aconseguiren netejar les fortificacions i les trinxeres de la primera línia nacional, començant a instal·là la pasarel.la.

En aquestes circumstancies el comandament de la XIVª Brigada ordena cap a les 6:00 que els batallons “Vaillant-Couturier” (que havia fracassat en el creuament per la zona del molí d’Arròs), el “André Marty” que s’havia retirat de l'Illa de Gracia i el batallo 556 de la 159ª brigada (en reserva) es traslladessin cap al sector en vista a que creuin el riu i amb aquests reforços consolidar el Cap de Pont obert pel “Communne de Paris” que arriba a ser de 400 metres d'ample.

A les 6:00 comencen a arribar les tropes “Vaillant-Couturier” que reben ordres de desplegar-se a l'esquerra del “Commune de Paris”, mentre que el “Andre Marty” deuria de desplegar-se a la dreta. Mentre el 556º Batallo havia començat a passar ja el canal de l'esquerra per tal de apropar-se a la riba esquerra del Ebre.

Mentre en l'altra riba, alguns soldats del “Commune de Paris” aconsegueixen sobrepassar el canal de la dreta. Però aquí comencen els problemes...

El gruix del batallo queda fixat davant el canal de la dreta i el riu, degut a l’acció de les armes automàtiques de les forces nacionals, a mes la construcció de la passarel·la de flotadors que estava encarregada al Tinent Laymarie va fracassar. Quan estava ja construïda en tres quartes parts, sofreix la pèrdua del seu cap i a mes la passarel·la es víctima de l'artilleria nacional que destrueix la part construïda.

A mes a mes, a les 6:45 el comandament del 262 batallo de tiradors de Ceuta (comandant Esteban Lopez Sepulvera) rep l'ordre de partir del seu aquarterament prop de Freginals cap al sector de Mianes i fer-se carrec de la situació.

El comandament franquista un cop en el lloc de comandament del 111º Batallo i establert l'estat de les seves forces, planeja el contraatac, consistent en una maniobra que partint del flanc dret  sobrepassi les defenses enemigues fins arribar al riu, per desprès girar cap a l'esquerra amb el suport per un atac frontal pel centre del dispositiu que deu de enfonsar les defenses.

En mig de aquests combats, a les 14:00 una companyia i una secció de metralladores del Batallo “Henrí Barbusse”, sota el comandament del Tinent Cassagnabert, intenten creuar el riu, si be solament aconseguiren arribar la secció de metralladores i un petit grup de la companyia. Son les ultimes tropes que creuen a la riba dreta. En conjunt han creuat l’Ebre 800 homes del batallo “Commune de Paris” (o sigui tot el batallo a excepció de la companyia de Plana Major i els serveis), així com una companyia del 556º Batallo de la 139ª Brigada Mixta, uns 140 homes i uns 60 homes del Henri Barbusse corresponents a la secció de metralladores i els supervivents de la companyia que ja s’ha comentat. en total 1000 homes.

Durant la tarda la situació de les forces atacants es torna insostenible, ja escassos de municions a les 19:00 les tropes republicanes han anat cedint terreny fins a la riba mateix del Riu, on alguns soldats comencen a retornar a la riba esquerra nedant.

Amb l'arribada de la foscor, els combats van cessant, el “Commune de Paris” ha deixat de existir físicament i els supervivents van creuant el riu nedant. Del miler de soldats implicats en l’operació, sols retornaren un centenar.

En total les baixes republicanes a pesar de no comptar amb dades exactes es poden xifrar en uns 900 homes aproximadament (incloent el Mayor René Cazalá, comandant del Batallo “Commune de Paris”, capturat segons el parte Franquista per l’alferes Manuel Maillard Fernandez del 262º de caçadores de Ceuta nº7).

si ve cal dir que no totes les baixes foren morts en combat, per exemple el 262º de caçadores de Ceuta, captura segons el parte 360 presoners, mentre que el 1º de tiradores de Ifni també captura 75 homes, sent possible que altres unitats implicades també feren presoners (una altra cosa es el destí de aquests presoners, no oblidem que la majoria eren internacionals, i als franquistes no els feia molta gràcia fer-se càrrec de presoners estrangers...). respecte els morts, el parte de la 105ª divisió, reconeix que en dies posteriors es procedir a enterra 700 cadàvers enemics (el qual no quadra amb les dades anteriors, si no retornaren 900 homes en tota l’operació, i els mateixos nacionals reconeixen 435 presoners comprovats en els partes de dos de les unitats de xoc... o be passaren mes soldats republicans, o alguns presoners moriren desprès dels combats, víctimes de les ferides o directament afussellats, cosa que sosté la informació que aporta la wikipedia... (cadascú que pensi el que vulgui, el que ningu nega es que fou una escabetxina)

Els Franquistes també tenen pèrdues importants, especialment el 292º batallo de tiradores de Ifni, que sofrí ell tot sol 269 morts i 125 ferits, quedant operativament força mermat (no oblidem que erren marroquins i els seus comandants no patien molt per enviar-los a combatre els primers...) En total la 105ª divisió reconeix 348 morts i 410 ferits propis, o sigui 758 baixes.

Entre els dos contrincants, en un sol dia de una operació secundaria, sofreixen un mínim comprovable de unes 1700 baixes, en un front de menys de 1 km². Això dona una idea de la intensitat i duresa dels combats, a pesar de ser un front secundari!

Analitzant personalment el combat i per fer-se una idea del front de combat, recomano traslladar-se a les trinxeres del Restaurant La Piràmide, i observar el camp de tir que tenien les tropes Franquistes establertes en la carena, dominant tot el front de batalla. L’única possibilitat que tenien els Republicans hauria estat arribar a aquelles altures abans de la sortida del sol, amb l'atac frenat en el canal a primera hora del mati, el destí de les tropes atacants estava ja decidit.

La victòria en la guerra no determina qui te raó, sols qui la ha guanyat, la victòria autentica es la de la Pau, no la de la guerra.

__________________________________________________________

Les fonts usades per l’elaboració d’aquest article prové de la pagina web del “Centre d'Estudis d'Investigació històrica Baix Maestrat / Montsià” (http://www.ceibm.org/), especialment dels dos articles publicats per Francisco Cabrera Castillo. Y l’article dedicat a la XIVª Brigada mixta de la pagina de la “Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores” dedicada a estudiar l’ Exercit Popular Republica (http://www.sbhac.net/Republica/Fuerzas/EPR/EprM/BIXIV.htm).

També s’ha usat el plànol general del llibre “Atles de la Guerra Civil a Catalunya” publicat per edicions DAU, aprofitant que aquest plànol surt en el capítol de mostra (http://www.edicionsdau.com/ca/t%C3%ADtols_205/43678#)

I el segon Plànol de detall extret de “Las Brigadas Internacionales”. Víctor Hurtado y José Luis Martín Ramos. Edicions DAU. 2013. ISBN 978-84-941031-1-7., p.59. vista preliminar del llibre ( http://www.edicionsdau.com/es/t%C3%ADtulos_205/3266922#) Disponible en la Wikipedia: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:DesastreMarsellaise.png

Finalment els dibuixos de les vistes panoràmiques des de Tortosa a la desembocadura pres des del Montsianell i la vista panoràmica des de la Carroba provenen del fons Monés del Institut cartogràfic de Catalunya (http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/landingpage/collection/fmones)

Plànols Antics del Delta (II)

1. Introducció:

1.0- Primers plànols.

En èpoques pretèrites, els mitjans de aixecament topogràfics eren molt rudimentaris i de una manca de precisió mes que important.

Hi podem distingir dos tipus de plànols, uns destinats a aportar una sèrie de indicacions practiques per als navegants, com el primer plànol que estudiarem (Plànol Francés de mitjans del segle XVIII.). En aquest plànol es representa la badia dels Alfacs, que no cal perdre de vista que era i es un dels ports naturals mes grans del Mediterrani. Es representen les torres defensives existents, que coincideixen amb els llocs on hi ha aigua, i poca cosa mes. Així malgrat la manca de precisió, es realment un plànol clar i concret per a les necessitats navals del moment, l’interès que te es que ens mostra com L’Illa de Buda s’està formant i la dificultat de entrar en el Riu.

Desprès hi han plànols mes o menys precisos que poden tenir errors importants destinats únicament a servir de base per a tenir dades aproximades i indicacions generals de un territori, exemples n'hi ha molts, com ara el segon plànol que adjuntem, del 1716 pel Comte de Darnius, que com es pot veure te errors geogràfics i una precisió escassa, però no existien mitjans millors.

_____________________________________________________________

Origen Documentació Gràfica:

Els dos Plànols que es reprodueix estan extrets del Institut Cartogràfic de Catalunya.

Arxiu de Internet recomanat:

http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/3322/7/55870-7.pdf : part de un treball de la UPC realitzat per Victor Molinet Coll. Localitzat en Internet dintre de la pagina de Treballs de la UPC. En aquest arxiu s’estudia simplificadament l’evolució històrica del Delta, molt didàctic i de fàcil comprensió. La resta del Treball també es interesant, sent recomanable per tenir una visió sobre la problemàtica del retrocés deltaic, i possibles solucions.

Plànols Antics del Delta (I)

Buscant per internet per feina vaig topar amb aquest magnífic plànol, realitzat segons s'indica el 1880 per la “Comision Hidrografica”, que per aquelles dates estava realitzant la tasca de fer un aixecament de les costes peninsulars. Però aquest plànol aporta un seguit de dades històriques de certa importància per tres raons principals.

1º Es el plànol mes antic del qual tinc noticia en que amb una mes que notable precisió on s'indiquen punts de referència que encara avui podem localitzar amb mes o menys facilitat de tot el tram baix del Ebre.

2º Es el primer plànol on es reflexen els camins que existien fa 132 anys!, marquen amb una notable precisió per a l’època edificis que actualment encara existeixen, o si mes no encara hi ha gent que els recorda.

3º Esta a una Escala força gran i sobretot es molt rigorós, la finalitat de aquest plànol era disposar de un plànol precís que permetés la navegació pel tram inferior del Ebre fins a Tortosa amb vaixells de certa importància, per tant no pot haver marge d’errors, que podrien comportar la pèrdua de bens i persones. però sobretot es molt important perquè podem realitzar una superposició de el plànol antic amb plànols actuals de escales petites per poder delimitar exactament que hi havia i on estava cada cosa.

Quan li vaig comentar la trobada al meu pare, em va demanar que realitzéssim un estudi sobre el que ens indica aquest plànol i el que podem trobar actualment per publicar en aquest bloc.  L'estudi d'aquest plànol en principi es interessant, però donada la informació que aporta la tasca revesteix una certa complexitat, alguns noms han canviat per lo que hem decidit dividir-ho inicialment en quatre parts per conformar finalment un tot.

- La primera part es de introducció i anàlisis de alguns dels plànols anteriors que amb un cert detall aporten informació mes o menys rellevant sobre el delta.

- Una segona part analitzarà el present plànol amb mes detall cobrint el nucli urbà del actual municipi de Deltebre, format per les antigues partides tortosines de Jesús i Maria i la Cava (o La Caba segons alguns plànols).

- La  tercera part cobrirà el nucli urbà de Sant Jaume fins a Balada i per acabar

- La quarta part cobrirà el tram final del Ebre de Sant Jaume i Deltebre fins a la Mar.

Com podeu observant la part superior del Ebre, no entra (en principi) dintre del àmbit d'aquest estudi, no descartant que algun dia es realitzi.

Si us interessa qualsevol informació addicional sobre el material gràfic us poseu en contacte amb nosaltres i us farem arribar els arxius sobre els que hem treballat.

_____________________________________________________________

Origen Documentació Gràfica:

- El Plànol que es reprodueix esta extret del Institut Cartogràfic de Catalunya.

EL ABUELO

RECORDA SEMPRE - PREGUNTES AMB RESPOSTA

El millor dia ? Avui
L’obstacle més gran ? La por
El millor treball ? El que t’agrada
La cosa més facil ? Equivocarse
L’error mes gran ? Abandonar-se
L’arrel de tots els mals ? L’egoisme
La distracción més bonica ? El treball
La pitjor derrota ? El descoratjament
Els millos professors ? Els nens
La primera necessitat ? Comunicar-se
La gran necessitat ? El sentit comú
El que més feliç fa ? Ser útil als demés
El destí de la vida ? La mort
El misteri més gran ? La mort
El pitjor defecte ? El mal humor
La persona més perillosa ? La mentidera
El sentiment més roí ? El rancor
El gran pecat ? L’ odi i l’enveja
El regal més bonic ? El perdó
El més imprescindible ? La llar
La ruta més rápida ? El camí correcte
La sensació més grata ? La pau interior
El resguard més eficaz ? El somriure
El millor remei ? L’optimisme
La satisfacció més gran ? El deure complot
La força més potente del món ? La fe
La cosa més bonica del món ? L’AMOR

Motos a La Cava dels anys 1950-60

Aquestes son les que jo recordo, no es un recull exhaustiu, en falten bastantes... Si algun en sap alguna i m’ho fa saber l’afegiré amb molt de gust.

Rovira	BSA-GUZZI
Florencio de Birret	GUZZI - 73-SANGLAS
Pelegri (Filaderpo i Juan)	GUZZI- 73
Ramon de Burreta	OSSA-125C2-ROVENA
Angel del Rampono	OSSA-160
Clemente  de Burreta	OSSA 175-SPORT
Juan de Rabassa (Carrasco)	OSSA-125 C1 Roija i negra
Agusti de Carme	GUZZI-73
Maso de Carme	GUZZI y BSA
Antonio de Pantoniet	OSSA-125 negra
Jose del Passado	OSSA-125 negra
Maso de Guixes (pare)	GUZZI
Agusti de Guixes (fill)	OSSA-150 blava
Joaquin del Bisbe	PEUGEOT
Josep de ( Calca o Barrina)	ISSO (2 una grisa i altra blava)
Rubi de Calca	SANGLAS-350
Avelino de Raimunda	OSSA- 150 blava
Boro de Chavo (Tarranc)	DERBI-125
Arturo de Panis	SADRIAN
Sisco de Panis	ISSO
Julia de Garibaldi	SANGLAS-500
Juan Cherimo	GUZZI-73 grisa
Chaperos  ( Paco i Ramoncin)	GUZZI-73
Jose de Sosa	OSSA-150 blava
Pepito de Ignacio	GUZZI-73
Josep del  Vivet (Aeroplano)	PEUGEOT
Mulet  ( Fuste)	ALEU
Nirro	BULTACO
Juanito de Carlets(Estrada)	MONTESA-Impala
Mael (Ferrado)	SANGLAS
Gorrils	GUZZI
Manolo de Falco	MONTESA-Impala
Metge Crespo	GUZZI 73
Sebastia Albacar	VESPA
Manolo Fresquet	DERBI-250
Jaumet de la Pigada	PEUGEOT
Roman de Corona	OSSA-125C2
Jose Morales i Florinda	SANGLAS-250
Pepito de Cotes	GUZZI
Juan Enrique (Chavet de pepa de calca)	MONTESA-IMPALA
Josep de Pantoni	OSSA-125C2
Hilario de Calca	OSSA-150 blava
Sisquet del Mosso	MONTESA-Impala-GUZZI
Badoret de Pantoni	VELOSOLEX
Claudio de la Adriana	BULTACO
Batiste Ventura (astore)	LAMBRETTA
Berio lo Carniçe	OSSA-125C2
Fernando de Tafarra	GUZZI-73
Juan del Molinero	OSSA-175 4T
Jose de Pantoni	VESPA
Ramon de Balandrum	OSSA-150 blava
Enrique Bernat Ferre	PEUGEOT
Rafelonets	MONTESA-COMANDO 110 roja
Julio de Calca	OSSA- 125C2
Carusses	OSSA-125 C1 roja i negra
Ramoncin del Coquero	MONTESA-IMPALA
Hilario de Saca	SANGLAS
Juan de Manigocha	OSSA-125C2
Rafelet de la Madrina	GUZZI 73
Pataco l,home de la Pujol	OSSA-125 negra
Ramon del Sagall	RIEJU
Jose de Pa-all	SANGLAS
Culvi (Corretgeta)	ALEU-SANGLAS
Juan de Toni de Calca	LAMBRETTA
Juan de Genaro	GUZZI
Sisquet de Raneta	GUZZI-110
Juan Rius l’home de Manola del Garreto	MONTESA-IMPALA
Jose de Rancho	MONTESA-IMPALA SPORT
Enrique de la Paisana	OSSA -175 4T
Josep de Polet	1ª VESPA i 2ª ROVENA
Juanito de Blaiet	OSSA-150 blava
Piñana (Taronja)	RIEJU
Paco del Roig	G.A.G.
Angel de Nelis	GUZZI
Angel Barriga	BULTACO-TRALLA
Enrique Vidal	OSSA-160
Pedro Sangüesa (Maño)	OSSA-160
Pedro de Puertas	GUZZI
Indalecio del Bibet	SANGLAS-350
Ramonillo	OSSA-125C2
Ramon Fava	LAMBRETTA
Quico de Chimo	MONTESA-BRIO (trucha)
Maño pare (Carniceria)	GUZZI-73
Caballero	LAMBRETTA
Ramon del Colero	ISSO-BLANCA
Quico de Pataco	OSSA-125 negra
Juan de Manigocha (Materials const)	OSSA-125 negra
Pepito del Estanqueret	VESPA
Caragol	ISSO
Chato de Manigocha	OSSA-125 C1 negra i roja
Juan Ardit (Parrillo fuste)	VESPA
Voro de Cuartillo	BSA
Juan de Petenera	RIEJU
Quico de Petenera	OSSA-150 blava
Joaquin del Delta	LUBE-i-BULTACO
Agusti Petenera ( tunel)	OSSA-125 negra
Ignasi de Pedret	LUBE-VESPA
Jose del Sifonero	VESPA
Voret del Viudo (pare)	GUZZI
Hilario de la Paniza	VESPA
Agusti del Roig	GUZZI
Agusti d’Aluz (pare)	MONDIAL 4T
Jose Mª  d’Aluz	MONTESA-IMPALA SPORT
Ramon de Navarro	SANGLAS-350
Josep d’Aixardo	DERBI-125
Gimenez	VESPA
Vicent de l’oli (pare)	DERBI-ISSO
Juanito del oli	SADRIAN
Batiste Cebolla	CLUA
Pepet del Bono	GUZZI
Enriquet del Sillero	MW?
Pepe de Puertas	OSSA-125 C1 negra i roja
Amador del Patronet	OSSA-125 C1 negra i roja
Carlets Fernandez	OSSA-125 negra
Pepito del Blanquet	OSSA-150 blava
Ramonet Serral	DERBI
Juan de Bastiano	RIEJU
Bastiano del Blanquet	VESPA
Rafel de Cantamañanes	PEUGEOT I MW-4T
Pepito del Mestre (Mestret pare)	SANGLAS
Jorge de la Adriana	RIEJU
Arturet del Estanc-Cine	LAMBRETTA
Josep Rius Fatsini (Lo Blanco)	SANGLAS
Juanito de Sagasta	BULTACO
Blai de Raboseta (pare)	GUZZI-DINGO
Jaume del Montelle	GUZZI-DINGO
Severo de Raneta	ISSO
Tomas Marti (Metge)	GUZZI
Retratiste lo Gordito	LUBE
Ramonet de la Roba	ROA - ISSETA (un ou)
Vicent Redo	OSSA 125C1 negra i roja
Rafielo	BULTACO
Manolo del Machot	BULTACO
Federico Ballester	OSSA 175 SPORT
Ramon del Morrut	OSSA 175 SPORT
Eleuterio d,Alonso	OSSA 175 SPORT
Fernando de Sabadorot	GUZZI
Olegario del Burro	OSSA 175 SPORT
Antonio Torres	DUCATTI-250 SPORT
Patrolino	GUZZI-75
Juanito del Bobet	OSSA-150 blava
Manolo Ribes	LAMBRETTA
Juanito de les Catalines	LAMBRETTA
Alejandro del Forn de l’obra	VESPA
Metge de la Pipa	RIEJU-G.A.G
Mosen Gabriel	G.A.G
Jose Llao (gendre de polla)	MUNDIAL 4T
Juan de Polla	SANGLAS
Josep de Corruta	SANGLAS
Julian de Modac	ISSO
Progreso	DUCATTI-125 4T
Antolin	LAMBRETTA
Juanito Leon	LAMBRETTA
Boret de Manigocha	SANGLAS
Ramon de Calca	OSSA-150 blava
Juan Jose de Paquet	ROVENA
Julian Samo (pare)	TRICICLO en MOTOR 2T
Guindon	MW-Agusta
Sales	MW-Agusta
Josep (lo paniso del ull)	BULTACO
Lo Roset	BULTACO
Lluis de Sola	MONTESA-brio (trucha)
Juanito de Sola	OSSA 125 negra
Oncle Melacha	OSSA 125 negra
Agusti del Bayo	OSSA 125 negra
Sisquet de Rios	DERBI-250
Placido de Chimo	GUZZI
Ramon de la Sarrala	OSSA 125
Enriquet de la Pesquera	OSSA 125
Jose del Pas del Valo	SANGLAS
Boquera	MW-Agusta
Sorrapa	SANGLAS
Jesus de Navarro	SANGLAS
Pantostic de La Cacha	GUZZI
Juan Reverte	OSA 150 blava
Los Prats	PEUGEOT-MW-Agusta
Felix del Ferrero	DUCATTI
Augusto dels Castañeros	MW-Agusta
Alfredo Castañero (Pare)	ISSO
Ramon de la Havana	MONTESA
Bastiano de Alonso	OSSA 150 blava
Pepito de Alonso	OSSA 150  blava
Juanito de Alonso	OSSA 150 blava
Casimiro de Alonso	OSSA 150 blava
Polleta	VESPA
Jesus de Perez	DERBI
Juan de Chimo	MW-Agusta
Juanito de Rana	OSSA-160
Joaquin del Parrillo	RIEJU
Josep del Casero	DERBI
Enrique de Quico l,Egua	BULTACO
Minguet de la Patrona	DERBI
Angel del Boiget	OSSA 175 4T
Juanito de Canicio	GUZZI-DUCATTI-ROVENA
Agusti Ribes	OSSA 125 C2
Juanito del Gall	NSU
Josep de Cantamañanes	MIMSA
Pepito de Roseta	LUBE
Diego de Pereguans	DERBI
Pedro de Pereguans	OSSA 125C1
Rogelio Carrera	OSSA 150 blava
Voro de la Galla	DERBI
Juanito d,Eliseo	BULTACO-Metralla
Navarret	MONTESA-Impala
Juanito del Canari	OSSA-160
Enrique del Casero	SANGLAS
Tivo del Marçenc	GUZI-SANGLAS
Cagachis	LAMBRETTA
Juan de Pascual de Guans	VESPA
Carlos del Repasero	OSSA 160
Nel.lo	SANGLAS
Fariñas	SANGLAS-250
Agusti de Pistol	OSSA 125C2 en Sidecar
Agusti del Modaco	SANGLAS en Sidecar
Guardia Civil (Francisco Cerro)	SANGLAS en Sidecar
Juan Turon (Sastre)	TRICICLO a motor 2T- i MONTESA Scooter
Paco Galve (Cabre)	GUZZI
Felipe Rodríguez (Carniçe)	GUZZI
Jose Franch Juan (Garrofa)	MONTESA-Impala
Juan Jose Santiago  (l’,home de Veronica)	BULTACO-Metralla MK2 5velocitats
Benjamin Reverte	ISSO
Ramonet lo regado	OSSA-125C2
Jaume Canalda	VESPA
Juanito Paleonet	MONTESA-Impala
Voro de Melacha	OSSA-175 Sport
Alcon de la Panisa	BULTACO
Juan de Jaumet (Arderiu)	OSSA 150-blava
Manolo Paga  Pujol (Ferrero)	DUCATTI
Palomet	ISSO
J.Antonio de Florencio	OSSA 150-blava
Jaume de Cosme	BULTACO-campera
Armando del Cadell	OSSA-125 blava
Ramon de Tarugo	MONTESA-Impala
Jaume de Miro	SANGLAS
Enrique de Melacha	BULTACO
Gasmoño (Cunyat de Enrique Melacha)	MONTESSA-Impala Sport
Bardi	MIMSA
Maso de Chafandoles	OSSA 125 negra i roja
Hilario de Rendilla	SANGLAS
Pepito  (Figueretes)	GUZZI-110
Agusti de Barrua	OSSA 150 blava
Juan de Puncheta	MONTESA-brio (trucha)
Juan de Rana	ROVENA
Juan de Pataco (pare de Agueda)	ISSO
Sisquet de Valenti	OSSA 175 Sport 4T
Manolo Gallego	VESPA
Antonio Gallego	LAMBRETTA
Sisco de Poll	¿COLOMA o COLOMET?
German del Parrillo	NSU
Paco del Parrillo	RIEJU
Juanito del Parrillo	GUZZI
Lo Quelet	DUCATTI
Santiago del Guardacanal	OSSA 175 Sport
Ricardo Fresquet	RIEJU
Marcos Gonzalez (del café)	MONTESA
Pepito de Rios	MONTESA
Joaquin de Cuartillo	OSSA- 125 roja i negra
Kiko de Salgado	REDIS
Juan Ventura	LAMBRETTA
Joserin de Salgado (morell)	BULTACO
Angel Marti	MV-Agusta i VESPA
Jose Navarro Arques ( Navarret pare)	GUZZI-110
Jose Paga Navarro (Chato del Camad)	VELOSOLEX
Jose Agramunt Arques (Coquetes)	DUCATTI
Ramon de David	GUZZI-73
Bastiano  Colomines (de la lejia)	RIEJU
Angel Colomines	GUZI-110
Juan Jose del Bobet	ISSO
Marcos del Curro	SANGLAS

Joaquin Olmos                                                ROVENA

Fermín del Boiget                                           OSSA- 160 grissa

Ramoncin del Potrito                                      G.A.G.

Simonet de Perez                                             BULTACO
Joaquin del Vals                                               GUTZI-75 roiga

Juanito de Raimunda                                        VESPA