Plànols Antics del Delta (V)

1.3- La “Comisión Hidrográfica”, el “Instituto Geografico” i la España del segle XIX (2)

Retornant a l’evolució de la “Comision  hidrografia”, el 1860 el vapor "Piles" inicia l'aixecament de les costes peninsulars i de les illes Balears sota comandament del Tinent de Navili Fernández Coria (1860-1864), substituït per José Montojo Salcedo que dirigí els treballs des de el 1864, fins el 1876, i que durant la seva direcció tingué que sofrir les convulsions espanyoles de meitat del segle XIX: La guerra del Pacífic del 1863 ( Encara no entenc a qui se li va ocorrer una guerra entre España i l’aliança del Perú i Xile quan España ja no tenia territoris en l’Amèrica del Sur...), "La Gloriosa" del 1868 ( Abraçada de Vergara i deposició de l'Isabel II), l’assassinat de Prim 1869, el regnat de Amadeu de Saboia 1869-1873, la primera república 1873-1874 ( quatre presidents en un any, tot un record...), la Insurrecció Cantonal 1873 ( o una espècie de Anarquisme abans de Bakulin...), la segona guerra carlista 1874, la insurrecció de Cuba 1875 i finalment la restauració 1874 ( "Donde Vas Alfonso XII..."), tot això en deu anys... Ole, ole i ole!!! ( imagineu com haurien acabat els brokers de la Borsa si llavors existís la prima de risc...)

No obstant aquest estat de coses, la Comision Hidrografica aconsegueix fites importants i per al 1876 ja s’havien aixecat les costes des de Huelva fins als Alfacs (només aturades duran la guerra contonal del 1873), donada la magnitud de les tasques hidrogràfiques encarregades s’assignen dos bucs mes a les tasques hidrogràfiques, el vapor Auxiliar "Relampago" i la falua "Caiman", a mes de instruments nous de origen francès que comencen a arribar a partir del 1860. Es en aquestes circumstancies que arriba al directori de la Comissió Rafael Pardo de Figueroa que la dirigí fins el 1887, sota el seu mandat es finalitzaren les tasques de aixecament fins a la frontera Francesa i es procedir a realitza els càlculs i correccions de tot el realitzat fins llavors. es en aquest període en que s'aixeca el plànol de les boques de l’Ebre del 1880 (ja publicat), i també els dos plànols que s'adjunta corresponent al semidelta dret, Aixecat entre el 1878 i 1880 i el semidelta el esquerre, aixecats entre el 1886 i el 1887, tots dos finalment publicats el 1887. A diferencia del plànol del 1856, aquests plànols incideixen mes en la costa, (evident, son mapes nàutics), i la informació que aporten es menor, però per contra la seva precisió es major.

FI DE LA PRIMERA PART

_____________________________________________________________

Origen Documentació Gràfica:

Els dos Plànols que es reprodueixen esta extret del Institut Cartogràfic de Catalunya.

Llibres Recomanats:

"Instrumentos y Trabajos Geodésicos de la Armada: la Comision Hidrográfica de la Península y el observatorio de San Fernando (1859-1887)", F. Jose González González i M. Berrocoso Dóminguez: Article Publicat pel "Consejo superior de investigaciones cientificas" i consultable en Internet, d'on s'ha extret molta de la informació que aportem en aquest article.